El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Tag Archives: fàstic

“El típico pensar”

Aquest matí ens han vingut a insultar a domicili, i gratis! I és que el capitalisme és una font de diversió infinita.

Amb la ingenuïtat que em caracteritza, quan ahir em van telefonar per anunciar-me: “Et regalem dues nits d’hotel i et venim a fer una neteja ecològica gratis del que tu vulguis. Ah, i sense cap compromís, que nosaltres la visita als venedors la paguem igual”, vaig contestar que molt bé. I avui en D i en J s’han presentat amb un aspirador Hyla, una versió en petit del mateix aparell (que, oh!, fa llumenetes i “efecte pluja”) i l’opció de comprar una màquina d’osmosi inversa. Durant dues hores ens han aplicat una de les teràpies de xoc preferides dels venedors a cop calent: espantar el client potencial. “Veus aquest filtre ple de merda?, tot això et va parar als ronyons cada vegada que beus aigua de l’aixeta o embotellada”, “veus aquest altre filtre ple de merda?, aquesta, tota cap als pulmons cada vegada que t’asseus al sofà”, “veus la merda, merda, merda, merda?”. De moment, però, poc ens esperàvem que la més perfumada i exquisida seria la psicològica, i sense filtre que valgui.

Una altra maniobra curiosa ha estat la de “doneu-nos els telèfons de sis persones a qui puguem anar a burxar i l’aspiradoret lluminós us sortirà gratis”. “I quin preu té?”, se’ns ha acudit de preguntar. Però això no era al guió i els ha costat dir-nos-ho. Mirada expectant de J a D. “300 €”, ha xiuxiuejat D. “Però és una pregunta absurda, que el podeu tenir gratis, home!”, ha exclamat J.

Com que hem agafat gustet a practicar el salt de guió, els hem preguntat dues vegades el preu de l’aspirador gros, però aquest sí que no ens l’han volgut dir: “això al final”, en D ha escopit, amb un to que contrastava bastant amb la màscara de bon rotllet que tots dos portaven posada. I el cas és que el bon rotllet i la bona educació (si obviem el fet que només s’adreçaven a l’habitant masculí de la casa) han durat bastant fins al final. Perquè els últims vint minuts, el gran moment de parlar de la pasta gansa —altrament dit, el moment en què el venedor s’hi juga l’orgasme en forma de comissió—, en D i J s’han tret la màscara i hem flipat amb tantes coloraines com les de l’aspiradoret de l’efecte pluja.

El preu era alt (3.500 € l’aspirador i 2.500 € l’aparell d’osmosi, i amb l’oferta “compra-ho avui, però ara, ara mateix” uns 700 € menys). Però el més al·lucinant no ha sigut el preu, sinó la impossibilitat de raonar amb en D i J. El seu plantejament era simple:

La gent intel·ligent inverteix, la gent estúpida gasta (ens han fet un càlcul del que ens gastem cada mes en neteja).

Si no compreu les nostres maquinetes ara, gastareu i no invertireu.

No s’hi ha valgut fer-los notar que la conclusió del seu argument, el “per tant, si no compreu les nostres maquinetes sou estúpids” era lleugerament ofensiva, ni recordar-los el suposat dret que tenim al famós “busqui, compari i si troba res millor, compri-ho”, ni el “sí, és evident que és una qüestió de diners”, ni tan sols el “sí, som curts, però deixeu-nos en pau”. Perquè en D i en J s’havien proposat guanyar-se el seu orgasmet. Quan la pudoreta ja començava a marejar, en D ha trucat al cap, “que us farà una ultimíssima oferta” i, llavors, la màscara ha anat definitivament a prendre vent i el llenguatge (i la llengua) s’ha acabat de transformar. Ara bé, l’insult màxim ha vingut amb el que li ha dit en D al cap per fer-li entendre que simplement —“es que no tienen ni tele”— no estàvem fent bé el nostre paper de xaiets espantats, consumistes i agraïts. “Es el típico pensar”, ha explicat en D, preocupat. (Ha dit “el” i no “los” perquè una servidora, com ja ha quedat clar, té el do de la invisibilitat als ulls de venedors, lampistes i electricistes.)

I això ha estat la gota (contaminada) que ha fet vessar el got (víric). Com que “el típico pensar”?! Si fóssim els “típicos pensar” no els hauríem deixat explicar-nos històries de terror i tocar-nos els collons durant dues hores precioses de les nostres vides en què hauríem pogut anar a amorrar-nos als tubs d’escapament dels cotxes, que és el que realment ens fa feliços.

Un exemplar de granoteta arboricola Hyla intermedia, que molt graciosament ha cedit el nom científic als senyors dels aspiradors una mica menys arborícoles però igualment llefiscosets.

Un exemplar de granoteta arboricola Hyla intermedia, que molt graciosament ha cedit el nom científic als senyors dels aspiradors, una mica menys arborícoles però igualment llefiscosets.

Ah, i els fantàstics abonaments de regal per dues nits d’hotel (vegin http://www.flexibreaks.eu):
1) Comporten unes “consumiciones de Gasto Mínimo” que “el beneficiario” ha d'”efectuar” per poder “disfrutar del Alojamiento Gratuito”, i que “están sujetas a variaciones debido a temporada u otras consideraciones” (com ara la ràbia que li fa la teva veu al recepcionista?).
2) No valen res sense un interessant apartat de “Confirmación de Hotel” que cal enviar per correu a l’hotel que triïs i que, evidentment, en els nostres abonaments està misteriosament retallat.