El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Category Archives: Entrevistes

Exigències a puesto

Rat —Apunt!
Quim —Mmmmm, mandra.
Rat —Apunt!
Quim —A pun?
Rat —No:

Quim —Ou? Blau?
Rat —No:

Quim —Ah, ha post. Un post?
Rat —Psé, un ou, un de nou.
Quim —A posta?
Rat —Apunt!
Quim —A punt.
Rat —?
Quim —!

Entrevista a Mohamed Jordi

El meu company de curs Jean Paul m’ha aconsellat que, per a la meva primera pràctica d’entrevista, triï algú super guai. Per això, interpretant els anhels del poble, he entrevistat la persona que, per milers de compatriotes orfes d’ídols carismàtics, encarna millor l’esperit indomable dels catalans, el nostre heroi: Mohamed Jordi. Aquí teniu l’entrevista que li vaig fer diumenge passat a la seva botiga de queviures del Raval de Barcelona.

L.R.: Hola, Mohamed Jordi, moltes gràcies per accedir a ser entrevistat per un pobre estudiant panoli com jo.

M.J.: Di res. La factura de les vuit-centes llaunes de tahini gran reserva guerra dels sis dies ti l’envio per correu.

L.R.: Gràcies. Com valores el fet que, essent un humil comerciant de barri, hagis arribat a erigir-te en un model admiradíssim d’integració al nostre país.

M.J.: Pirdona, però què collions volen dir la merda d’inicials aquestes davant de tot el qui dic? La gent is pensarà qui’m dic Maria Josep o Maria Jesús, qui tinc nom de dona i a més di dona infedel. M’istàs fent una post-edició racista? només perquè sóc di pell torradeta…

—No, no, i ara. Ja està resolt. Veig que el feminisme és un tema que t’interessa. Què en penses del fet que les compreses i els tampons estiguin gravats amb un IVA d’article de luxe? Què et semblen els nous llibres de la Pilar Rahola i de la Najat El Hachmi?

—Que fins i tot les fimelles escriguin i publiquin im sembla mostra claríssima di la imparable imbranzida que ha agafat la cultura catalana. La cultura catalana és com cobra qui surt de cistell amb trempera impressionant quan sent so milodiós di tenora catalana! Ara per ara, moment despertaferro total, es pot tolirar que vagin fent, però jo preferiria veure la Pilar i la Najat lluitant cos a cos en banyera di fang lluent, lluent mentre s’iscridassen… Però, però, però qui passa? Normalment quan començo a anar pir pedregar se sent di cop musiqueta que va pujant de volum i sento un irrefrinable impuls di callar!

—Parlant de música. Què et semblen els grups catalans que canten en castellà? Com ara els Jarabe de palo o La ban…

—Són tots uns botiflers!! Aquests disgraciats istan tan acostumats qui se’ls pixin a la boca qui hi han acabat trobant el gust! i gaudieixen fora mida glopejant pipí pensant que és Sant Miguel pirquè no coneixen cirvesa catalana artisanal sinse alcohol! i se l’empassen i els posa tan calents que se’ls evapora porus amunt formant núvols di pipí per poder dir que plou quan se’ns pixen a la boca amb orina botiflera di sigona mà!!

—…grups com La banda municipal del polo norte, deia. Els coneixes? Et sona el cantant?

—Ah, sí, és un exemplar istupend de mascle miditerrani torradet com jo. Però és que La banda municipal del polo norte no canten in castillà, canten in italià, com Eros Ramazzotti, i cito “Gratzias por egsiztir, cotza más beillia que tuuuuuu, cotza más beillia que tuuuuuu”.

—No, gràcies a tu, gràcies per existir, persona. Ja aniré venint amb el carro d’anar a comprar per recollir les vuit-centes llaunes de tahini vintage.

—A l’hora que vulguis, ja ho saps, queviures Mohamed Jordi 24 hores. I recordeu: Afarta’m i digue’m moro.

Entrevista