El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Category Archives: Enigmerdes

La rossa de Saniordi

Me l’han oferta a la cantonada del carrer de casa, però no ho ha fet un macarra ni un venedor de patates fregides del segle XIX. No. Ha sigut ella mateixa, una noia la mar de simpàtica que suposo que tindrem estratègicament col·locada al costat del semàfor tot el dia.

Jo no he gosat comprar, més que res perquè tenia pressa. Però em pregunto quantes vegades li sentiré oferir-se. I si, quan s’acosti la nit i les bèsties tremebundes es desfermin, farta que tothom li compri floretes, però ningú la vulgui llogar de mercenària, finalment es treurà la disfressa de noia normal i farà emergir l’autèntica rossa de saniordi.

De moment el drac el deu tenir sota les estovalles de la bandera catalana.

De moment el drac el deu tenir sota les estovalles totèmiques amb la bandera catalana.

Enigmerda estel·lar

La pregunta de dia és: Les estrelles de mar, uns dels equinoderms més voraços i, alhora, compassius (especialment davant els cadells de foca difunts), què fan quan, mentre van grapejant els oceans, senten aquell rau rau de gana?

(Alerta al fantàstic minut 2.10 en què el senyor Attenborough, amb la seva entonació flipada habitual, dóna una pista definitiva.)

(Pot ser que l’internet, obsessionat amb la idea que la incrustació de vídeos no figura al seu contracte de pràctiques, se’ls vulgui endur a mirar les estrelletes de coloraines a cal youtube; vagin-hi, vagin-hi, que la cosa s’ho val.)

Per als que necessitin més pistes i siguin tan empàtics i compassius com les nostres amables protagonistes enigmerdianes i, per tant, vulguin reestablir el ritme temporal habitual del cosmos, una segona pel·lícula (amb guió i direcció d’Albert Serra):

Efectivament, estimats enigmerdistes marins, les estrelles de mar treuen el ventre de pena.

Enigmerda somnolent

Quin acte violentament oníric i terriblement badoc explica aquesta vinyeta del senyor?


Sí, efectivament, es tracta d’un sanguinari duel de somniatruites.

Enigmerda innocent

Què és el que fa més ràbia (pena, al·lèrgia, etc.) del dia dels innocents?
O bé, en unes altres paraules, quina és l’acció representada per aquesta imatge?

La pista que despista: la de patinatge

No? si és la mateixa acció que representa aquesta:

Pista ben vista.

Molt bé! el premi pels que ho heu encertat és no haver de continuar. De res.
Pels altres, perseverança.
Perquè, sí, és clar que les preguntes estúpides dels enigmerdes fan ràbia (pena, al·lèrgia, etc.), però no són exclusives del dia dels sants innocents. Tornem-hi.
Versió fàcil. El que fa més ràbia (pena, al·lèrgia, etc.) del dia dels innocents és el mateix que el que toca fer quan, per una d’aquelles coses de la vida –una boda jueva, una sobredosi de poció màgica, una vaga a la japonesa del renta-vaixelles– s’acaben els gots

És a dir, el que fa més ràbia (pena, al·lèrgia, etc.) del dia dels innocents és…

Solució de l’enigmerda:

Veure galet o, en –encara– unes altres paraules, beure a galet.

No s’accepten reclamacions.

L’enigmerda de la fortuna

Impost dels pobres + Explotació infantil + Ande tà la bolita = …

Inofensiu, simpàtic i divertit fins que s'infla, s'infla, s'infla.

Solució de l’enigmerda:
La puta meravellosa loteria de Nadal

I per si els ha fet mandra el clic, el final de l’article de J. Murgades:

Per sobreposar-s’hi [fer clic ajuda a entendre-ho], no hi ha millor màxima, en un dia com avui, que la de Diògenes via Sèneca: no és més ric qui més té sinó qui menys necessita.

Comunicat d’urgència

La meva ha estat sempre una vida de servei. I, tanmateix, m’he hagut de sentir dir de tot. Normalment, puta. Puta –i variants– és un dels epítets preferits pels il·luminats que pretenen conèixer el destí veritable de la humanitat, que sovint imaginen pur, immaculat i noble; lliure d’esguerros pervertidors com jo, vaja. N’hi ha força, d’aquests, i me’n surten de les ideologies, credos i capelletes més diverses. M’ho sento dir sovint, doncs, puta. I ja en tinc prou.

La meva història, d’acord, no és gaire original; d’esquers, cants de sirena i caps de turc, en som una pila. Però precisament per això ja comença a fer riure aquesta doble moral. Seria demanar massa que us adonéssiu de qui són els autèntics fills de puta, els que ens segresten i ens utilitzen? Segurament sí, i ara sóc jo, la que peco d’idealista… En tot cas, la víctima no sou vosaltres, creguts, egocèntrics, colla de tarats reprimits, sinó jo. Vosaltres, com a mínim, sou lliures d’ignorar-me, de no seguir-me, de renunciar a l’encís de les meves corbes, de la meva cabellera arrissada, dels meus clotets de simpatia i de la meva dolçor. Jo sóc ben parida, sí, seria ridícul negar-ho, però la seducció és un joc de dos, carallots. I també existeixen la sospita, la curiositat o el descobriment de nous sentits, a banda del camí traçat i la ràbia cega. Fixeu-vos una meta pròpia, collons! Però no, és clar, és molt més fàcil continuar perseguint-me amb la llengua fora i, mentrestant, anar-me dedicant els insults que només el ressentiment i l’odi que sentiu per vosaltres mateixos són capaços d’engendrar.

Ja n’estic farta de tanta hipocresia. Voleu saber què em dicta la consciència de classe? Perquè, per més que el meu paper sigui el que és, a les magnolipsides de consciència de classe i d’orgull no ens en falta. Sobretot a les que ara són com jo, que tenim totes molt clar que, abans que els holandesos –uns d’obsedits amb l’eugenèsia, si més no– ens posessin les mans a sobre, érem negres o violades. Que no us sorprengui, doncs, el dia que a la punta del bastó us hi trobeu un rave, un pebrot o fins i tot un nap insípid. Voldrà dir que he desistit d’assenyalar-vos el que no voleu veure i me n’he tornat a sota terra; i tots vosaltres, a pastar fang! I us asseguro que hi anireu. M’hi jugo un rizoma que, per més il·lusions que us feu (i que em faci, mal que em pesi), no és tan fàcil prescindir de mi.

Signat,
La Pastanaga

Com podeu comprovar, al natural milloro; però això, vosaltres ja ho sabeu...

Col·laboració a Relats conjunts.

Enigmerda de dissabte esmunyedís

Hi ha algú més a qui deprimeixi profundament que avui 22 titelles i els seus titellaires de cigar i copalta ens segrestin el dia sencer? I dic avui només, per delicadesa, perquè sé que n’hi ha molts amb síndrome d’Estocolm, i perquè la resta de la setmana m’he aïllat prou per aconseguir ignorar, de moment, la marca dels calçotets del nostre nou excel·lentíssim messies calb. Però avui ja no hi ha escapatòria, ja puc emparedar-me dins l’habitació que el meu dret a la no-informació (si tothom se n’inventa, de drets, perquè no ho puc fer jo?) serà violat sense contemplacions per radiopredicadors histèrics i tota la caterva d’opiòmans acaparadors de decibels que m’envolta. Resignació?

De moment, enigmerda al canto:
Com a l’ós feixuc desacostumat als salmons hipermusculats; com al jaio que veu córrer el nét aficionat a llepar les ratlletes del pas de vianants amb el semàfor en vermell; com a l’ànima càndida que, anant de tapes, es troba davant d’un xipiró tendre de mirada acusadora; com al corb presumit i formatjòfag afalagat per la guineu; com al francès devorador d’anques de granota, galleda en mà davant d’un toll, un dia de pluja; com a l’adolescent tancat al vàter que intenta sostenir amb la mà esquerra la revista setinada; com al porter del barça criptomadridista, hi ha coses que…

Solució de l’enigmerda:
…se’ns escapen de les mans.
Tot i que, com demostra l’experiència del pelut (i, per tant, amb més dret al títol de messies) del vídeo, el que se’ns escapa de les mans no ha de ser necessàriament penós, abusiu, avorrit i embrutidor com el resultat inevitable de la gran confabulació d’avui contra la meva pau d’esperit.

Nodridora per uns, mala llet pels altres

Solució de l’enigmerda:

mamíFERA

Nota
Abans que vostès, amable ramat de mares, velles i novelles, comencin a afilar-se les urpes lo just per poder trucar al timbre de casa i, poc després, obrir-me en canal i alimentar amb les meves vísceres els seus cadells, acceptin ja la meva disculpa més sentida per l’ofensa que els hagi pogut causar i mirin d’entendrir-se una mica i prendre exemple de la tolerància de la senyora de la foto, que ha accedit a criar un bitxo, com poden veure pel careto de koala de l’ésser de la dreta, d’una altra espècie. Pau i amor, germanes.

Mentre tot s’enfonsa, l’insensat…

Solució de l’enigmerda:

…no en fa cabal i riu del món.

El cognom de la rosa

Surroca, m’acaben de confirmar que el cognom de la Rosa és Surroca.
Quan hi ha Eco, però:

De tant en tant, quan el gnom ha de viatjar lluny, s'acompanya del seu cognom volador.

Solució del pseudoenigmerda:
oca, oca, oca

Una mica lamentable, cert, últimament no sé què em passa. Però podria ser pitjor, podria preguntar al meu lector més devot si vol que ho deixi córrer, i haver-me de sentir dir que “sí, cony ja”.
O si m’ho hagués de sentir dir dins la sala del tanatori de Girona:

En fi, que per molt suport que tinguem, al capdavall, tot plegat no deixa de ser volàtil, i només ens queden els gnoms; que stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus, vamus.