El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La rossa de Saniordi

Me l’han oferta a la cantonada del carrer de casa, però no ho ha fet un macarra ni un venedor de patates fregides del segle XIX. No. Ha sigut ella mateixa, una noia la mar de simpàtica que suposo que tindrem estratègicament col·locada al costat del semàfor tot el dia.

Jo no he gosat comprar, més que res perquè tenia pressa. Però em pregunto quantes vegades li sentiré oferir-se. I si, quan s’acosti la nit i les bèsties tremebundes es desfermin, farta que tothom li compri floretes, però ningú la vulgui llogar de mercenària, finalment es treurà la disfressa de noia normal i farà emergir l’autèntica rossa de saniordi.

De moment el drac el deu tenir sota les estovalles de la bandera catalana.

De moment el drac el deu tenir sota les estovalles totèmiques amb la bandera catalana.

2 responses to “La rossa de Saniordi

  1. Sr X 24/04/2015 a les 9:56 am

    És que el català és molt difícil. Per què té tants sons que en castellà no existeixen? Per què no el fem més fàcil? Què ens costa?

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: