El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Vuit setmanes i sis dies

—Ai, deixa-me’l veure, va, que me’n moro de ganes.
—D’acord, però només un moment, eh?, que el Ramon diu que se’ns refreda. Ramon, apartat una mica, rei. Mi-te’l, nena, què et sembla?
—Oh, és una cucada! I que rosseta la closca, no?
—Sí, ens ve de família, tant per part meva com per part del Ramon, tothom que sapiguem va sortir rosset de closca.
—I què, quina sort, no, sent autònoma?
—Oi tant! Faré exactament el mateix que durant les vuit setmanes i sis dies de gestació: treballar i avall. El Ramon sí que ho té més pelut. Com que ell és assalariat és qui s’ha hagut d’agafar la baixa de set mesos per covar. Oi, rei?
—Msí, carinyo.
—Explica-li a la Rosa com t’has organitzat per no haver-te d’aixecar mai en tot el dia. (A l’orella de l’amiga) És un home tan pràctic, no sé pas com m’ho faria sense ell.
—Msí, carinyo.
—Ja veig que no t’ho explicarà pas, nena. És que això de covar l’hereuet, s’ho pren tan a pit, que no està per res més. Oi, rei?
—Msí, carinyo.
—I és que va ser ell que ho va voler fer tot natural. Jo volia provar això de les bombetes d’infrarojos, però el Ramon res, que fa massa granja de pollastres, deia… I és que, en el fons, al Ramon li agrada covar, oi, rei?
—Msí, carinyo.
—Home, és que la mare natura quan s’hi posa, en sap. És un sistema súper pràctic i molt net. Diuen que, encara que no ho sembli, a través de la closca s’estableix un lligam pare-criatura abans i tot que surti de l’ou. Vosaltres ho heu notat?
—I tant. Jo de vegades –quan el Ramon dorm, que si no, se m’enfada– també li truco la closca i li dic cosetes.
—És que, nena, imagina’t, només per un moment, que l’haguessis hagut de covar tu dins la panxa tots nou mesos i que l’haguessis de parir ja fet, així, a pèl, rotllo àlien.
—Ai, ecs, calla, calla.

Dedicat a I. V.

10 responses to “Vuit setmanes i sis dies

  1. Tomàs 02/03/2013 a les 7:50 pm

    Realment això de l’ou és molt més pràctic que el rotllo alien dels mamífers. Sang i fetge com en una gore de sèrie B.

    Aquest Ramón és un pare abnegat…,, Msí, carinyo.

  2. Adolfina repescada 02/03/2013 a les 8:02 pm

    Però això de covar és molt perillós, no? Les closques són tènues i fa com respectes abraçar una cosa tan fràgil…I si apretes una mica massa? I si tens un atac de febre i l’ou es cou, encara que només sigui una miqueta? Deu ser que cal tenir sensibilitat masculina!

    • El fem fatal 02/03/2013 a les 8:19 pm

      Els homes com el Ramon saben el que es fan. Al capdavall fa uns quants anys que s’entrenen a covar-se’n un parell alhora sense esclafar-se’ls ni coure-se’ls del tot…

  3. X 02/03/2013 a les 10:10 pm

    Però amb això de la vida ambfíbia dels orinitorincs, no tenen passes d’ous passats per aigua? Com s’ho fan?

  4. Montse 03/03/2013 a les 1:38 pm

    Home, com a pràctic sí, però en el fons és tan bonic sentir el bellugueig del teu petit àlien a la panxa mentre t’escarxofes al sofà i assaboreixes una presa de xocolata (els àliens es deleixen per les menges dolcetes)

  5. Isot 03/03/2013 a les 3:19 pm

    Potser un dia el sr. Ramon li haurà d’explicar els avantatges de la covamenta tradicional al sr. I.V. que, curiosament, té les mateixes inicials que les de la dedicatòria… Per cert, les tietes gallinàcies som capaces d’establir vincles sense necessitat de tocar la closca. És un misteri celta.

    • El fem fatal 03/03/2013 a les 8:30 pm

      Això de connectar-hi sense tocar els ous és de molt bona educació. Ja m’explicarà si té a veure amb l’habilitat celta de fer visites a través dels miralls…

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: