El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Amic footinguista: córrer és de covards

Tinc un petit plaer que últimament se m’ha anat inflant com un d’aquells granets a l’esquena que, un cop detectat, no pots deixar de gratar amb delectació. És senzill i gratament (ha ha) edificant. Consisteix a asseure’s en un banc del parc del costat de casa una estona entre les 19 i les 22 i menjar qualsevol cosa bona (l’important és demostrar que hi trobes gust) mirant els ramats de footinguistes que van passant (i que no poden evitar mirar-te amb avidesa, enveja, incredulitat, fàstic, abominació i altres sentiments interessants d’observar).

Variant minimalista: no cal menjar, n’hi ha prou amb seure, mirar-los i, si cal moure’s, per exemple, per gratar-se l’esquena o desemperesir-se, fer-ho mooooooolt lentament.

Puntuació del satisfacciòmetre: 9,9

Justificació del jurat:

  • La vaga aparença de comportament sàdic és il·lusòria. Mirin sota el vel de Maia: no és la venjança del clàssic trauma infantil a classe de gimnàstica que causa el petit plaer, sinó la convicció d’estar fent un bé a la humanitat.
  • Transmet pacíficament un missatge de pau i harmonia contra la injustícia còsmica que representa l’ús abusiu, agressiu i estupiditzador de l’esport als mitjans de comunicació encarnat en els adeptes que segueixen covardament les consignes esportificadores.
  • Desestabilitza els desequilibrats (només cal veure la mandibula desencaixada i els ulls vidriosos dels que porten més de tres voltes) que s’alteren les constants vitals i la salut mental mentre respiren fum, gasos i pixats.
  • El súmum de la desestabilització estabilitzadora de desequilibrats (i, per tant, del petit plaer) arriba quan el corredor X se t’asseu al costat, et demana una lionesa i mentre se la menja comprèn que ha de deixar de fugir de les seves pors i lliurar-se al plaer de viure (i de veure córrer els seus excorreligionaris).
  • Sopar a l’aire lliure contemplant un espectacle gratis i fent una acció humanitària alimenta més que un bistec (un profit físic i espiritual que queda així de gros fins i tot després de restar-li l’angúnia dels esquitxos de suor i les escopinades dels corredors sumada a la de la guarnició de fum, gas i aroma de pixats que embolcalla la nostra bella capital).

6 responses to “Amic footinguista: córrer és de covards

  1. Reflexionem-hi 19/10/2012 a les 1:26 am

    🙂 Córrer fa malbé els genolls, remena els òrgans i es carrega el cor…en canvi gratar-se gratament l’esquena només pot fer aparèixer o infectar algun gra. Està clar que ha triat la millor de les dues modalitats esportives.

  2. X 19/10/2012 a les 2:05 pm

    Vostè es pensa que la cara desencaixada i traspostada que fan els fotinguistes és de patiment i d’extrema fatiga i no, és de plaer extàtic degut a les endomorfines. Però jo també prefereixo les lioneses (me les demano de trufa, si pot ser), per si de cas m’equivoco i és el que sembla.

  3. El fem fatal 19/10/2012 a les 8:03 pm

    Reflexionem-hi, la constel·lació de granets de la meva esquena li somriuen formant l’emoticona més saludablement urticària de la via làctea.

    X, si les endomorfines són parentes de la morfina tot em lliga. Trufa, sí, sí, sí.

  4. Tomàs 22/10/2012 a les 6:05 pm

    Això no es fa!!!

    Albiro una conxorxa dels esforçats footinguistes contra la teva plàcida i sàdica dieta.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: