El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Un esmorzar que no és l’altre

“Però tan endins de la malesa, vol que anem?” va preguntar ella amb un deix de desconfiança una mica fingit. Però l’home del paraigües groc no es va deixar distreure i la va conduir fins a la ribera on l’esperaven els dos companys que havia promès presentar a la seva nova amiga. “L’apat no és tan suculent ni elegant com aquell del qual hem fugit, però aquí ja veurà com s’hi troba millor”. I, efectivament, un cop alliberada del vestit amb què, només durant la curta estona que n’havia arrossegat la cua, ja havia desbrossat mig sotabosc, de la cotilla i dels enagos la dona va degustar la fruita i els panets de l’esmorzar amb un plaer inaudit. “Més bo que el pastís d’aquells tibats, n’estic segura”, va dir ella. “Veu com valia la pena d’escombrar una mica de malesa; i fet i fet, la que arrossegava ja se l’ha treta de sobre”.

Col·laboració a Relats conjunts.

16 responses to “Un esmorzar que no és l’altre

  1. Sílvia 16/10/2012 a les 7:17 pm

    M’agrada, trobo molt ben simbolitzada l’alliberació de la dona a través de la roba, que la fa estar més còmoda en un quadre que en l’altre. I la frase final, genial, la dona es despulla, així, de la malesa i la doble moral.

  2. Marta 16/10/2012 a les 11:01 pm

    ostres!!! jo he fet la mateixa comparació!!!!! Molt bo!!!

  3. El fem fatal 17/10/2012 a les 8:49 am

    Sílvia, Montse i Marta, gràcies! celebro que us hagi agradat.

    Sempre escric la parideta relatoconjuntista abans de llegir-ne cap per no condicionar-me i aquesta vegada he fet el mateix. Ara, he flipat de veure que, de moment, ja som tres les que hem tingut la idea monetomanetaire. Quina fixació amb despilotar-nos…

  4. jpmerch 17/10/2012 a les 9:39 am

    No sé jo si no acabarà agafant un refredat, que ara el temps canvia molt.

    Molt bo!

  5. X 17/10/2012 a les 12:12 pm

    De l’altre esmorzar sempre m’ha admirat el pudor dels homes.

  6. El fem fatal 17/10/2012 a les 4:07 pm

    jpmerch, gràcies! Ja trobarà manera d’entrar en calor…

    X, els homes el pudor i la pudor (cal ser políticament correctes) són coses que es cultiven amb gran afició.

  7. Sícoris 17/10/2012 a les 7:13 pm

    D’una situació encotillada a una altra alliberadora; dues formes diferents de veure la vida separades per un simple canvi de vocal: MOnet / MA net.
    Molt bo!

  8. XeXu 17/10/2012 a les 11:44 pm

    Aquest bosc està súper poblat, a cada racó una festa, ja veig. I sembla que sense roba, tot millora considerablement…

  9. Tomàs 18/10/2012 a les 7:10 pm

    La composició d’aquest post m’ha semblat molt bona i molt original. Una molt bona idea.

  10. Joan 18/10/2012 a les 8:18 pm

    i tant que val la pena fugir bosc endins, el menjar ha estat d’allò més gustós

  11. Helena Arumi 19/10/2012 a les 12:45 am

    El trobo genial!, fugir del quadre i construir una altra història suggeridora i amb aquell puntet de divertida.
    Molt bo!

  12. montse 20/10/2012 a les 3:33 pm

    Un bon canvi d’ambient, per relaxar-se i fluir de l’encant.

  13. Rafel 20/10/2012 a les 5:31 pm

    Bona transició d’un quadre a l’altre.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: