El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’empatia i l’ànima de llauna, un experiment

Com que la ciència avança que és una meravella i, com va dir Newton, visca l’alquímia!, avui he aprofitat un viatge amb ascensor per fer un experiment.

Introducció
L’objectiu era demostrar si el subjecte V (de veí) és, com fins ara tot semblava indicar, un robot de llauna disfressat amb roba i colònia cares o si, per contra, és un senyor tibat i antipàtic i prou. Per comprovar si el subjecte V té una animeta humana o no, n’hem volgut mesurar el grau d’empatia.

Material i Metodologia
A les 14.18, el subjecte Q (que sóc jo) ha aguantat la porta de l’ascensor oberta, ha somrigut i ha saludat el subjecte V amb un “bon dia” d’hostessa musical. El subjecte V no ha fet cap mena de contacte visual ni verbal ni emocional ni gestual ni res com cal amb el subjecte Q. Ha entrat a l’ascensor i ha orientat la seva cara de pal d’escombra amb pedigrí cap a la sortida. El subjecte Q, situat just davant del subjecte V, s’ha posat la mà plana damunt la boca i ha fet veure que reprimia un badall. Ha dit “perdó” estrafent la o i n’ha fet un altre amb tant d’èmfasi que ha acabat badallant de debò. Després ha fingit un tercer i un quart badalls cinéma vérité amb gran passió i professionalitat, fins que el subjecte V ha premut el botó d’un pis inferior al seu i ha baixat sense acomiadar-se.

Resultats
Impassibilitat total del subjecte V fins al quart badall del subjecte Q, moment en el qual el subjecte V ha eixamplat lleument els narius i un tremolor gairebé imperceptible li ha afectat el llavi superior, després ha recuperat plenament la tibantor de gall restret habitual.

Discussió
Atès el patetisme minimalista de l’expressió del subjecte V, l’alta contagiositat de l’eina secreta que li ha estat aplicada i l’entusiasme expressat pel subjecte Q durant l’experiment, no es pot descartar que el subjecte V sigui un robot de llauna disfressat amb roba i colònia cares però programat per simular l’empatia mínima reconeguda per no ser tancat en un manicomi per a sociòpates. Caldrà arromangar-se i continuar experimentant.

Advertisements

4 responses to “L’empatia i l’ànima de llauna, un experiment

  1. Reflexionem-hi 04/10/2012 a les 7:55 pm

    No, no, que si estigués ben programat hauria badallat ell també, tothom sap que els badalls s’encomanen més que la pesta. Està claríssim que és robot, però si ho vol comprovar sempre li pot donar una puntada de peu, si a vostè li fa mal vol dir que ha contactat amb el metall. Si no… haurà d’empassar-se la paperassa del subjecte AT (advocat del senyor tibat).

  2. Montse 04/10/2012 a les 10:05 pm

    No us ho creureu, però acabo de badallar.

  3. El fem fatal 04/10/2012 a les 10:15 pm

    Reflexionem-hi, veig que vostètambéés una gran apassionada del mètode científic. No dubti que seguiré les seves instruccions.

    Montse, dos no es badallen si un no vol.

  4. Tomàs 10/10/2012 a les 8:20 pm

    No és possible reprimir un badall quan veus que un altre en fa un.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: