El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El gran editor i la crisi

El gran editor –segons el qual el mercat és el mercat, els terminis són els terminis (que escurço quan em surt dels pebrots) i lo que hi ha és lo que hi ha– ha tingut una idea brillant.

–A partir d’ara –anuncia als seus treballadors a la dinàmica i sinèrgica reunió sorpresa la no assistència a la qual està castigada amb la mort lenta i dolorosa a la guillotina de paper–, farem…

–Llibres encara més super xulis! –el talla la petita editora pilota.

–No, llibrets de llom.

–Com?

–No, llom.

–Però…

–He fet fer un estudi de mercat i, ara mateix, l’única manera d’aturar l’acumulació absurda de novetats que els llibreters no saben on fotre’s i que els lectors no poden absorbir és el llançament de la nova literatura oral de consum ràpid.

I, dit això, es posa a repartir barrets de cuiner, espàtules i davantals al personal.

–Bravo, ole, i els porcs els criarem aquí mateix a l’oficina? –pregunta, il·lusionada, la petita editora pilota.

–Només la primera edició serà de porc autèntic, de Porca Misèria, concretament. Quan tinguem el públic ben acostumat, llavors, us ho fareu a sorts. Jo, amb el fogonet, el barret i l’espàtula, ja em podré fer càrrec del negoci tot sol.

8 responses to “El gran editor i la crisi

  1. X 02/10/2012 a les 10:38 am

    Ja veig que aquesta crisi va de debò, si s’arriba al canibalisme. Això em recorda que una de les primeres traces indubtables de la humanitat dels fòssils ve de la constatació que havien estat víctimes d’antropofàgia ritual. La combinació de canibalisme i religió és el famós tret distintiu entre els humans i els animals; al canibalisme sense religió ja hi arriben els pregadéus i les aranyes.

  2. X 02/10/2012 a les 9:33 pm

    Per cert, veig que ja s’han menjat l’editoret, pobret!

  3. Montse 02/10/2012 a les 11:11 pm

    És a dir que se’ls hauran de menjar amb patates? Coi, haurem de celebrar un Sant Jordi cada trimestre😦

  4. El fem fatal 03/10/2012 a les 9:02 am

    X, això deu voler dir que la crisi ens humanitza? En resposta al seu segon comentari: sí, la primera edició s’ha venut molt de pressa tot i la immensitat de la porca misèria i l’editoret era bo, una mica massa tendre, fins i tot.

    Reflexionem-hi, només ha d’anar a la llibreria més propera.

    Montse, sí, la patata calenta també ha tingut un gran èxit de llançament, l’aromatitzada amb deutes sobretot.

  5. Pons 03/10/2012 a les 2:42 pm

    està clar que la culpa es dels lectors que no llegim prou

  6. Tomàs 03/10/2012 a les 6:35 pm

    Literatura oral de consum ràpid?

    Doncs una idea paral·lela seria al comprar un llibre t’oferissin la possibilitat de pagant una mica més, una persona (que podries escollir entre les disponibles), vindria a casa teva, a al parc, a llegir-te el llibre a cau d’orella.

  7. El fem fatal 03/10/2012 a les 7:27 pm

    Pons, cert, per això ara toca atiborrar-se de porquet.

    Tomàs, m’he imaginat el Lluís Soler llegint-me el Canigó o el que sigui a l’orella i ja m’he desmaiat setze vegades de l’emoció.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: