El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Els consells idiotes de la tia Quima: Quan el cafè no fa efecte

El primer pas, tenint en compte l’estat d’atordiment i somnolència salvatge en què necessàriament es porta a terme, és força difícil. Es tracta de palpar-se molt suaument amb el tou dels dits els lacrimals per aconseguir detectar les lleganyes amb una crosta més bombada i prometedora. Una de l’ull dret i l’altra de l’esquerre; més val fer l’operació alhora per no deixar desemparada i, en canvi, estimular amb l’exemple la mà que —si no s’és feliçment ambidextre— es tingui més fleuma. El pas següent és el més delicat. Un cop triades les lleganyes candidates, cal pinçar-les amb les ungles sense arrencar-les del tot. Amb la cura del perdonavides que s’estira el xiclet amb els dits i l’allargassa en un fil prim que, proporcionalment al nombre de vides perdonades, li sobrepassa el cap uns quants pams, cal tibar molt dolçament la punta de cada lleganya i anar-ne descabdellant l’ànima. Tot i que és feta d’una matèria molt fràgil, juga a favor nostre que les hores que hem dormit l’han solidificat. Per això, si parem atenció i mantenim el ritme, no cal témer que es trenqui. Sortirà tota sencera, de la punta lleganyosa a la cua que dormita al capdavall del conducte auditiu intern, típicament enroscada com un liró a la còclea, a tocar de la caixa timpànica. I és així, benvolguts amants reticents de la hivernació, com hom es treu correctament i sana la son de les orelles.

4 responses to “Els consells idiotes de la tia Quima: Quan el cafè no fa efecte

  1. Reflexionem-hi 28/09/2012 a les 4:57 pm

    No veig pas que el consell sigui idiota, de fet trobo que està redactat de la manera més intel·ligent. M’he perdut algunes entrades i ja no sé si vós sou la Tia Quima, tieta de tots els Quims imagino, o si sou alguna altra dona….però si sou vós mateixa no us infravaloreu, si n’és una altra no l’infravaloreu! Dilluns posaré en pràctica el savi consell.

    • El fem fatal 28/09/2012 a les 7:53 pm

      No pateixi que la tia Quima (ni ella sap qui és, però és que això de la identitat està sobrevalorat) dóna consells idiotes en el sentit carinyós del terme.
      Vagi en compte dilluns, eh, no m’agafi insomni. I gràcies per tornar a passar per aquí i tal.

  2. Tomàs 30/09/2012 a les 1:17 pm

    Jo publicaria de seguida un Protocol o un Assaig sobre el tema. Crec que serà benvingut i alabat.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: