El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Ets un feixista però, pel bé de tots dos, no t’ho diré

La cosa va anar així: fèiem una mena de debat sobre la independència de Catalunya (si vas empatxat, lector, ho sento: dues tasses). Tot anava més o menys bé, sense crits i amb raons interessants per part de tots dos bàndols, fins que un noi va aportar el bonic argument que un suposat referèndum al principat seria totalment injust i que, en tot cas, la pregunta s’hauria de votar a tot l’estat. I és que el problema d’arrel que sorprenentment encara ningú havia fet notar era que “el territori no és seu”. I aquí vaig saltar i li vaig dir que era un feixista.

Va ser la primera vegada que deia feixista a algú. I me’n penedeixo. Jo, que era de les que em reia del Llach i els seus neofatxes globals, i mira-te’m ara, utilitzant l’insult més pueril i poc productiu que se’m podia acudir contra un pobre noi acorralat per una colla de federalistes venuts i independentistes amb banyes i cua. Per això em sap greu no haver-m’hi pogut disculpar (a les ànimes sensibles us agradarà saber que no és perquè li lligués una pedra al peu i el llancés al port, sinó perquè ell simplement es va quedar paradíssim i va dir “home no, feixista, no, eh?” i va marxar, i jo, flipada de la meva reacció, no vaig saber què fer).

Queda demostrat, doncs, que jo i el meu fetge no servim per a la política. Amb tot, continuo pensant que el noi del nostre debat de pacotilla el que va fer, sabent-ho o no, va ser apel·lar al dret de conquesta, i que situar-lo per sobre del dret democràtic a l’autodeterminació fa tuf d’unidades de destino en lo universal. Però ara no és un xavalet exaltat sinó la vicepresidenta del govern espanyol que ha fet seu aquest argument. I el marc és el d’un debat de debò. Vista l’amplitud de mires del govern, doncs, potser caldria que, sense perdre el temps a escridassar-nos gaire –que, després, els nostres respectius ministres d’afers exteriors i els ciutadans en general hem de poder anar de copes sense mals rotllos–, siguem nosaltres que diguem “home no, feixisme, no, eh?”. I marxar.

4 responses to “Ets un feixista però, pel bé de tots dos, no t’ho diré

  1. Tomàs 24/09/2012 a les 6:43 pm

    Aquest és un argument que he sentit aquests dies. En alguna conversa, com tu, en boca de C’s i també del PP. És la via Constitucionalista, una via impossible per a Catalunya o per a Calasparra, per a qualsevol que la vulgui seguir és un camí sense sortida.

    No hi ha gaires possibilitats, la del Referèndum de tota Espanya fa riure ( a banda que caldria modificar la Constitució i dissoldre les Corts), la del Referèndum a Catalunya tampoc, ja que no el permetran i la del les Eleccions Plebiscitàries a Catalunya ja estan dient que serien il·legals i per tant, presumiblement, les portarien al Tribunal Constitucionals. Ens estan abocant a una solució interna i unilateral per poder dir que el procés no ha estat democràtic. Per tant, hem de fer les coses molt ben fetes.

    • El fem fatal 25/09/2012 a les 8:20 am

      Molt d’acord amb la seva conclusió. Ara, em sembla que el govern espanyol també ha d’anar bastant en compte. Això d’anul·lar eleccions, per exemple, per més connotacions plebiscitàries que tinguin, és una cosa tirant a lletjota i antidemocràtica (si més no, segons el dret internacional, suposo, i als ulls dels europeus sense un destino en lo universal incrustat a les meninges).

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: