El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’ampolla mig plena

Un cop abaixada la persiana metàl·lica, l’amo del bar va ficar l’embut dins la primera ampolla de la lleixa i la va posar sota l’aixeta. Estava tan concentrat en el seu ritual de cada mes que no va ni sentir el grinyol de la porta del vàter ni les passes que se li acostaven sigil·losament. Del violent cop d’ampolla al cap clavat amb tota la ràbia del client que veu realitzades les seves sospites, però, sí que se’n va sentir; ara, per molt poca estona.

Del llit de l’hospital estant, cada vegada que amb grans esforços aconsegueix girar el cap i comprova que, palplantada fidelment al seu costat, hi continua tenint l’ampolla de sèrum, li ve un calfred de veure-la sempre mig plena.

2 responses to “L’ampolla mig plena

  1. X 20/09/2012 a les 2:27 pm

    O sigui que veure l’ampolla mig plena no és necessàriament una prova d’optimisme.

  2. Tomàs 23/09/2012 a les 8:13 pm

    És que hi ha clients molt poc comprensius. Què volia, primeres marques pel preu que paga?

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: