El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El veí multiorgàsmic i les paraules del ministre

Tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja –ah, que bé, aviat m’ho trauré de sobre i… Merda, ja hi torna– ooooooooohs (d’autèntica decepció amb gust estil ejaculador precoç), nyiiiic, grruuuum, barruuuummm (arrossegament de mobles com qui té molta pressa per arrambar una dotzena de pianos de cua just a l’altre costat de la paret del meu estudi) ooh, oh, oh, mmmmm, uehé, uehé (crescendo de petits crits australopitequians amb esbufecs dements intercalats; diminuendo) –què ja t’ha passat, xato?– tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja [i] ooooooooohs, nyiiiic, grrruuuum [etc.].

Aquesta és la seqüència habitual de quarts de 4 a quarts de 9 de la tarda. Però què deu fer el meu veí? Que s’ho passa la mar de bé és evident. Folla? Ho he descartat. Amb cinc hores diàries ingerint viagra multiplicades per les cinc o sis setmanes meravelloses que m’ha regalat ja seria criant malves. Té el ball de sant Vito? Està muntant una orquestra simfònica de pianos? Juga a un videojoc d’aquests que provoquen epilèpsia? a futbol sala d’estar? a veure qui és el primer veí que li ve a trencar la cara?

I mentre dubto, al meu caparró sensible i impressionable ressonen les paraules preclares del ministre: «perquè hi hagi benestar hi ha d’haver creixement». Potser el dement del costat el que fa és créixer, doncs, com l’Alícia devoradora de pastissets. Potser creix i gaudeix de créixer. Potser quan arribi a ser una sacietat del benestar deixarà de bramar i tocar els collons. O potser no. Potser no aturarà mai aquest creixement a batzegades i començarà a sobreeixir per les finestres borratxo de felicitat. I potser la resta de veïns ens anirem aplanant contra les parets. I si ens allisem prou potser podrem passar per sota les portes sense destorbar el seu creixement del benestar. I, decrescuts i lleugers, planarem per la ciutat, alliberats de tot llast material, amb les necessitats supèrflues tan empetitides que seran bales de vidre que podrem llençar al gegant en creixement com si fossin cacauets a un mico (i que potser faran que es rasqui darrere l’orella). I un cop gibaritzats tots els excapricis teledirigits, pul·lularem per on voldrem i voldrem el millor i no el més car i –tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja, tecleja [i] ooooooooohs, nyiiiic, grrruuuum [etc.].

3 responses to “El veí multiorgàsmic i les paraules del ministre

  1. Tomàs 16/09/2012 a les 1:48 pm

    Vols dir que de veïns no tens a l’Alícia i als set nans?

    Mira la seva bústia, si només hi ha un nom ja et pots anar preocupant. Jo apostaria, en aquest cas, per un ésser que pateix alguna mena de metamorfosi per les tardes. Si a la bústia el nom que ho trobes és Jekyll, ja saps.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: