El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Desavantatges del peixet

Carregats de centenars de tones de galledes plenes a vessar de sardina, gallimó, aladroc i sorell, la Conxita i l’Eduard fa anys que els donen peixet. I això, per a la humanitat, té un preu. Un preu molt elevat. Però ni aquesta Conxita ni aquest Eduard acabaran de ser mai conscients del seu paper cabdal en el canvi d’era imminent. Després d’un dels segrestos més ben gestionats de la història del xantatge amb finalitats perverses i just abans de pujar a l’helicòpter amb les claus de l’enorme base militar secreta on la UE guarda el seu apocalíptic arsenal nuclear, la Conxita ha sigut decapitada pel Jumpy, el simpàtic dofí equilibrista, i l’Eduard per la Titina, la dofina coqueta. Curiosament, però, d’aquí no gaires dècades, els últims dos humans supervivents que s’empenyeran i es pegaran per caçar al vol les carabasses que els llancen des de fora la gàbia es diran Eduard i Conxita. I aquests sí que seran conscients del seu paper més aviat tràgic en la nova era, tot i que per no gaire temps.

Dona’m peixet, dona-me’n, si tens collons.

8 responses to “Desavantatges del peixet

  1. X 13/09/2012 a les 10:46 am

    Tan simpàtics que semblaven! Sempre somrient.

  2. Pons 13/09/2012 a les 11:55 am

    els dofins em generen desconfiança des de que vaig veure aquest capítol
    http://es.wikipedia.org/wiki/Treehouse_of_Horror_XI#The_Night_of_the_Dolphin

    • El fem fatal 13/09/2012 a les 5:32 pm

      Oh, el resum m’ha encantat. L’episodi dels Simpson no l’he vist, però és que el fet que els dofins són poc de fiar salta a la vista. Hi ha una certa Guia d’autostopistes espaials, per exemple, que explica que són els primers d’abandonar la Terra quan s’assabenten que falta poquet perquè salti pels aires.

  3. Tomàs 14/09/2012 a les 7:04 pm

    Com que no sé si va de metàfora animal, o de metàfora social o política, diré el que em sembla (si en a tu et sembla bé). La incomprensió no és extensible entre ésser que entre si són molt diferents. No podem demanar a un altre que senti allò que sentim, si no ho sent o si n’és incapaç. Senzillament, les seves prioritats, sentiments, necessitats i anhels en són uns altres. En aquest cas, el millor és no estar junts, d’altre manera al final un es pot fer mal.

    • El fem fatal 14/09/2012 a les 7:14 pm

      M’ha semblat molt bé que hagi dit el que li sembla, és clar que sí. La historieta, però, no estava feta amb cap intenció al·legòrica, tot i que els temps que passem conviden a veure símbols per tot arreu. Era més aviat una parida inspirada per la cara de repel·lents que trobo que fan els dofins (abans que se’m rebel·li puntualitzo que segurament m’ho sembla a mi, que no sóc dofina, i que entre ells es deuen trobar, legítimament i dofinística, la mar de guapos).

      • Tomàs 14/09/2012 a les 7:24 pm

        No soc fan dels dofins, però em sembla un animal estètic i simpàtic (malgrat la mala llet que pot arribar a tenir, com qualsevol, no?).

      • El fem fatal 14/09/2012 a les 7:29 pm

        Mmmm em sembla que no, que són autèntics agents del mal intel·ligentíssims. Però segurament ens ho hem buscat, donant-los massa peixet.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: