El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Maldat de la bona

El més dolent de tots aconsegueix sempre explicar fil per randa fins al final els seus plans abominables als herois que ha caçat; fins al final, sempre abominable, de l’heroi. Amb tot, la seva ment malaltissament perversa no s’atura mai de maquinar maneres cada vegada més aberrants d’embrutir de mal el món. Sense gairebé ni proposar-s’ho, les atrocitats que indefectiblement se li acudeixen mentre passeja per algun dels seus soterranis secrets, repassant les seves col·leccions de punxons, tenalles, tirabuixons, guillotines, bazuques i discos de Sergio Dalma, li provoquen unes riallades tan mortíferes que exterminen tota la fauna i la flora de tres mil quilòmetres a la rodona; atrocitats com ara deixar la frase a

(Emmagatzemat, juntament amb Bo, bo, bo com una mala cosa, per allò de l’equilibri còsmic, i alguna altra secreció igualment idiota, al contenidor de microcontes idotes de P. E.)

5 responses to “Maldat de la bona

  1. X 31/08/2012 a les 12:40 pm

    Aquestes reflexions morals em recorden aquell epitafi tan bonic, que diuen que van plantificar a la tomba d’un bisbe: “Va fer el bé i va fer el mal; el bé el va fer malament i el mal el va fer bé”.

  2. Montse 04/09/2012 a les 11:45 pm

    Oh, quin final més delicadament cruel!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: