El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Festes de Sants 2012 o l’apoteosi del Frankfurt

Com passa en tota festa major urbana digna d’aquest nom, les festes de Sants tenen la seva tramoia alternativa particular. La llei del pèndol. La cosa, però, no sempre pendula en el sentit que ens esperem (o que m’espero que la gent s’espera o que la gent s’espera que m’espero que la gent s’espera, etc.).

Primera pendolada peculiar
A la festa alternativa que des de fa uns quants anys s’instal·la al parc de l’Apanyo Industrial, per exemple, enguany hi ha un indret màgic anomenat barra antirepressiva (cal ser agosarat per plantar cara a l’opressor), on tenen pomada, aigua de valència i ratafia, entre altres interessants líquids antisistema (digestiu, nerviós, de valors). Cal beure’s el líquid excels i nostrat, això sí, en un got bondage com aquest:

L’ecologia i el sadomasoquisme de bracet.

Segona pendolada peculiar
A ca l’alternatiu, també hi tenen pinxos suculents i entrepans que mira, que sí, que d’acord. Però si els beuratges de la barra antirepressiva no van fer efecte abans d’hora, diria no en tenen de botifarra. No és prou subversiu fer botifarra? Un noble embotit que, en canvi, sí que es pot degustar en molts altres xiringos de les nefastes i embrutidores festes oficials, com ara el de la plaça d’Osca (melòmans, no us descuideu els taps).

No, això que us ve no és salivera, és suor freda.


Tot i que, per ser justos –tercera pendolada peculiar–, la botifarra, tant al parc de l’Apanyo com a la resta del territori festiu, queda completament eclipsada per la seva alternativa plàstica. Al programa prou que s’escarrassen a disfressar-ho de combat entre iguals: Botifarrades (com la del dissabte a les 2 a Cal Borinot) vs. esmorzars i festes del frankfurt (com la del divendres al vespre al carrer de Santa Cecília). Però la guerra (també per la qualitat progressivament frankfutitzant d’algunes botifarres que el sacrificat cronista ha ingerit per amor a la ciència) té un guanyador indiscutible.

Darrera esperança: que la xistorrada popular d’aquest vespre al carrer Masnou sigui una nova pendolada peculiar que, com els pilotots de ferro esbotzadors d’edificis, destrueixi l’expectativa depriment del domini absolut del frankfurt opressor.

Pròximament, més alteracions de la llei del pèndol a la Festa Major de Sants (onomatopeies per lligar (vet aquí un tast amb regust de frankfurt), guarniments conceptuals i altres meravelles amb una mica menys de simbolisme fàl·lic).

4 responses to “Festes de Sants 2012 o l’apoteosi del Frankfurt

  1. Mose - Tipsy Pilgrim 24/08/2012 a les 5:56 pm

    Els gots sadomasoquistes eren pels calimotxos i birres, no en tenien amb els digestius catalans! Quin reportagte més falsa! Cal que beguis més la propera vegada per a fer bé les teves recerques…😉

  2. El fem fatal 24/08/2012 a les 6:07 pm

    Això de “reportatge” és un elogi que el text no mereix. Moltes gràcies per l’aclariment i la dosi de realisme antipendular. L’alcohol és una gran solució, sí.
    Ara, el got serveix, si ho he entès bé, per fer-se’l omplir a tot arreu. Si els de la barra antirepressiva també són una mica antiecologistiguais i n’infiltren dels d’un sol ús no desmereix l’invent, ni la pendularitat.

  3. Tomàs 26/08/2012 a les 11:27 am

    Fa anys hi vaig viure a Sants la qual cosa em va donar l’oportunitat de conèixer una mica aquestes festes. Són un bon recurs si un està a Barcelona (també ho són les de Gràcia).

    Espero que la xistorrada popular així anat del teu gust.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: