El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Fang, fortor i llàstima

Mentre els grans juguen a daus, el deuet babau va cap al bressol i ajuda a escapar-se’n el deuet torracollons, només per veure què passa. I el que passa és que el deuet torracollons xuta un terròs de fang merdós a la cara del deuet babau, que, aprensiu de mena, amb els narius ofesos per la fortor engega un esternut insuflador de vida al terròs de fang. I dissemina amb tanta punteria els grumolls llefiscosets que acaba poblant la, fins aleshores, pacífica i bellíssima terra. Els grans, que alertats per l’esternut tanmateix no han arribat a temps per evitar-ho, arquegen les celles, es donen copets a l’esquena i es juren no tornar a fer mai més cap partideta.

(Emmagatzemat, juntament alguna altra secreció igualment idiota, al contenidor de microcontes idotes de P. E.)

Anuncis

2 responses to “Fang, fortor i llàstima

  1. Tomàs 26/08/2012 a les 11:17 am

    És què els daus tenen masses “cares”, i d’aquesta manera no es pot anar pel món. Si el món “humà” on els personatges tenen una cara (malgrat algúns en tenen més d’una) ja tenim problemes, imagineu-vos un món amb personatges que en tenen com a mínim sis!!!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: