El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

De com es va resoldre el misteri de la funció dels mugrons masculins

El xicot de la noia cellajunta és un noi molt calorós. Per això la noia cellajunta, que per culpa de les múltiples campanyes antidepilatòries “on hi ha pèl hi ha alegria” sap què és passar calor, ha inventat un sistema de refrigeració de xicots acalorats. Consisteix a arromangar (o retallar) la samarreta del subjecte, llepar-li els mugrons (tots dos, per evitar el desagradable fenomen de l’enveja asimètricomugronal) i bufar suaument la zona humitejada. “Però si és el mateix mecanisme de suar i sentir la fresqueta de l’evaporació”, li retreu la típica amiga-enemiga. “Sí, però en companyia i via mugró, que no sap suar i és molt millor”.


(Emmagatzemat, juntament amb els motius de la solidaritat de la noia cellajunta amb Julian Assange i alguna altra secreció igualment idiota, al contenidor de microcontes idotes de P. E.)

Advertisements

2 responses to “De com es va resoldre el misteri de la funció dels mugrons masculins

  1. Tomàs 20/08/2012 a les 8:45 pm

    L’estiu i la calor porten l’ésser humà a situacions de manca d’oxigen que comporten falles en els sistemes vitals. Una cosa semblant li hauria d’haver passat a la protagonista d’aquest invent.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: