El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Mohamed Jordi Premi Nacional de Cultura

Mohamed Jordi, es caragola nerviosament un cordó de la xilaba, sent que criden el seu nom i, quan s’aixeca, nota que les cames li fan figa. Però un cop dalt de la tarima, declama amb més fervor que mai la variant més reivindicativa del seu discurs “se’ns pixen a la boca”. No pot pas defraudar el poble que tant aprecia la seva excel·lència oratòria i la seva capacitat visionària. La cinquena vegada que un esclat d’aplaudiments l’interromp, mira cap a l’esquerra i, entre bambolines, veu un senyor amb llacet que li somriu i Juan Marsé, amb l’estatueta del premi a la mà, que li pica l’ullet. Mohamed Jordi li torna la picada d’ullet i pensa que és una llàstima que, ara que s’ha reduït el nombre de premis i s’han esvaït les categories, quedi més dissimulat qui guanya el de literatura i qui el de circ.

(Emmagatzemat, juntament amb “El gran amor de Mohamed Jordi” i alguna altra secreció igualment idiota, al contenidor de microcontes idotes de P. E.)

Anuncis

One response to “Mohamed Jordi Premi Nacional de Cultura

  1. Tomàs 20/08/2012 a les 8:32 pm

    Quan a cultura li sumem política, el resultat acostuma a ser alguna mena de residu, de vegades reciclable i d’altres vegades no.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: