El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Una petita resurrecció de no res i la patata calenta

La paraula diuen que fa miracles. I es veu que sí. Sobretot si la paraula és premi i les orelles que la senten són vanitoses i èbries de fama, èxit i copets a l’esquena (provin de fer-se magrejar el revers del pàmpol i ja m’ho sabran dir) com les d’uns servidors.

Per tant, després d’eixordar Cerber amb el nostre solo de lira i d’esquivar unes quantes passavolants petrificades, procedim a treure el cap de l’infern on sembla que estem destinats a cremar tota l’eternitat, recollir la patata calenta i, amb gran humilitat, felicitem efusivament la senyora Reflexionem-hi pel bon criteri que ha tingut d’honorar aquest blog moribund amb el premi Liebster

Moltes gràcies, doncs, senyora Reflexionem-hi. I, perquè no hi ha res com un bon enllaç, li reiterem el nostre agraïment.

I ara se suposa que hem d’enumerar 5 blogs collonuts i contribuir a la perversa cadena del bonrotllisme blogaire que consisteix a enllaçar l’enllaçador que ens enllaça amb els nous enllaçats, candidats a enllaçar-nos i a enllaçar-se amb els vells enllaçats ara reenllaçats, etc. Doncs, apa, sempre és millor això que anar coent-se a foc lent. Els 5 blogs recontracollonuts que volem que triomfin a la vida i que facin realitat els somnis de tots els nens a qui no compraran mai un poni són els següents:

La realidad es idiota, amb aquesta declaració de principis ja es poden fer una idea de l’exquisidesa dels continguts.

La casa en obres, que diu que és l’espai literari de Raül Garrigasait. Un que deu escriure, suposo.

Tipsy Pilgrim. Una selecció selecta dels costums sexuals i del mam i la teca d’aquests mons de déu, inclosos els catalans.

Escafarlata, d’un que xerra molt i que diu que és antropòleg.

Pedregar Edicions. Uns que fan llibres i coses rares.

Ara, no sé si cal que els anem a trucar a la porta. No seria bonic exigir aquest esforç a uns pobres zombis i, si fem tard a sopar, Satanàs passa ànsia. A més, segur que als premiats els fa més gràcia venir solets (cal no subestimar l’addicció a les estadístiques). Al capdavall, la terrible patata calenta del xantatge blogaire ja està passada… Ja poden començar a repartir premis, en aquest apunt hi ha les condicions de com cal fer la cosa si la volen fer ben feta.

Advertisements

4 responses to “Una petita resurrecció de no res i la patata calenta

  1. Reflexionem-hi 30/05/2012 a les 9:24 pm

    Visca! He obrat el meu primer miracle!!! Vostè es mereixia aquest premi i molts més. Felicitacions personals a cadascun dels Quims, per molts premis més!

  2. Tomàs 31/05/2012 a les 9:45 pm

    Felicitats dobles, per la resurrecció i pel premi.

  3. Montse 01/06/2012 a les 9:54 am

    Me’n vaig a encendre una espelma en honor a santa Rita perquè això no sigui una revifalla sense continuïtat.

  4. Pons 12/06/2012 a les 3:39 pm

    deu ni do quins bloc més estranys que recomanes…

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: