El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La crisi d’identitat de Titivil

Els guapos també ploren.

Del diari de Titivil, el follet de la impremta. Entrada del 7 de maig de l’any 614 després de Guttenberg (ah, oh, o potser no, ah!).

Estimat diari,

Estic desolat. Si el destí era tan cabró de tenir-me preparada per avui una crisi d’identitat –que sí, ha estat tan cabró de tenir-me-la–, com a mínim me la podria haver reservat al meu nom.

Que consti que jo no em moco, empasso.


Em podria haver enviat algun desgraciat penjat de l’argot lamentable dels 80 perquè es rigués de mi cridant-me “què passa titi” i jo m’acabés d’escrostonar de vergonya aliena. O em podria haver enviat un imbècil que em comparés amb aquells micos diminuts amb cara de gremlin, perquè em vinguessin nàusees només d’imaginar-me que podria compartir adeenes i marranades físiques d’aquestes amb una cosa tan patètica com la humanitat.

Però no, el cabró m’ha fet veure que sóc adoptat. “Tu no vas néixer amb la impremta, ignorant”, m’ha escopit, “ets fill d’un franciscà gal·lès avorrit que et va parir el 1285 en un tractat de penitència perquè fessis de cap de turc de les cagades dels monjos copistes”.

I ara què? No ho sé, qui guanya orígens guanya identitats? Oh, ah, desesperació, crisi, dilluns!

Anuncis

4 responses to “La crisi d’identitat de Titivil

  1. l'advocat dels copistes enrampats 08/05/2012 a les 12:44 pm

    I que et pensaves, dimoni cucarelll pocapena, enganyabobus, saltataulells? Se’ls enrampaven les mans als pobrissons dins dels monestirs gelats de l’Europa nòrdica passant en net pàgines i més pàgines de sucosa teologia, i tu, ximple tarambana, allà empipant amb les teves gracietes, fent-los cometre errors de doctrina que podien portar el lector a la foguera!!! Per un sic o per un non de més o de menys… Llamps i trons portin aigües que et rovellin!

  2. Sr X 08/05/2012 a les 1:20 pm

    Jo en sabia un origen encara pitjor per a en Titivil (relacionat amb l’oralitat!): era el dimoni que recollia els trossos de pregària que els monjos es menjaven o no pronunciaven com cal, per a tenir-los en compte al moment del judici. Un corrector d’ortofonia, com si diguéssim.

  3. Lo rat 08/05/2012 a les 6:13 pm

    sr advocat, no recordo res del que va passar i, si me’n recordés, segurament devia complir ordres d’algun dimoni o altre de més rang.

    Sr X, moltes gràcies per l’aportació que cronificarà definitivament la meva depressió de cavall.

  4. Tomàs 10/05/2012 a les 7:42 pm

    Arribo tard i per tant, puc tenir l’esperança que la depressió de cavall ara sigui ja de gallineta (si més no pel tamany és d’esperar que sigui menor), a no ser que sigui client de Bankia!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: