El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El treball, el plaer i els temors de Titivil

Titivil, un monstre guapo perquè sí.


Del diari de Titivil, el follet de la impremta. Entrada de l’1 de maig de l’any 614 després de Guttenberg.

Estimat diari,

tu ja saps que escriure, com treballar, no m’agrada; que més aviat el que em va és desescriure i emprenyar el personal. Però últimament estic preocupat per la feina, i m’ha agafat el cuquet d’adolescent fleuma d’abocar-te les meves penes com qui es peta un gra de pus.

Fent la meva feina em diverteixo. És a dir que, pròpiament, no treballo, sinó tot el contrari. M’explico: treballar ve de tripaliare (‘torturar’), derivat de tripalium (‘espècie d’instrument d’aferrar i turmentar’). (La pedanteria és el primer que es contrau vivint entre llibres.) Diu que cal fer veure que treballar és l’hòstia, però només cal comparar la cara de tot treballador un dia feiner amb la que fa un màgic 1 de maig com ara avui. I la que fa quan cobra? Això és tota una altra cosa. L’alegria de cobrar un sou, com molt bé sap qui jo em sé, no té res a veure amb el fet d’haver treballat bé o malament.

Però m’embolico. A mi treballar no em cal perquè, per sort, de sou tampoc no me’n cal: visc de l’immens plaer que em dóna tocar els collons (una feina que, de retruc, diuen els aixafaguitarres, també és la de rebaixador de fums o de vacuna contra la supèrbia humana). Però avui aquesta font de plaer nodridor està en perill: Tot el meu esforç de trabucar paraules, pàgines i fins i tot plecs, menjar-me accents, deixar línies vídues i crear confusió ortotipogràfica en general ja no emprenya gairebé ningú.

Me’n vaig a veure si puc colar alguna errada en alguna pancarta, que si surt a la tele i faig emprenyar, si més no, un parell de professores jubilades potser em revifo una mica.

Que lluny que han quedat els temps en què els cul culs escandalitzaven algú...

Advertisements

8 responses to “El treball, el plaer i els temors de Titivil

  1. Montse 01/05/2012 a les 11:50 pm

    Oh, els llorigons d’impremta! (no, llorigó no… pífia?) Això ha de donar molt de joc; que potser és l’inici d’una saga?

  2. Pons 02/05/2012 a les 3:11 pm

    te l’has currat tu sol el Titivil?

  3. Lo rat 02/05/2012 a les 3:35 pm

    Montse, perdoni però no la segueixo gaire. Pífia no, més aviat incitació a la febre googlejadora. Parla dels minairons? No sé si el sr. Titivil tindrà més pruïja d’escriure el seu diari, depèn de les catàstrofes que li passin, suposo.

    Pons, els plomins rovellats donen per molt…

    • Montse 02/05/2012 a les 7:33 pm

      Ah, oh… pensava que en Titivil posaria el dit a la llaga i ens mostraria errors tipogràfics… o que posaria la llaga al dit i els provocaria… bé, ara no sé què pensava, però de ben segur era alguna cosa gramaticalment i ortogràficament perversa.

  4. Sr X 02/05/2012 a les 5:46 pm

    Espero que conservi els seus ninotets (l’all present del pare Normal adequadament embalsamat) i que, quan sigui vellet, en faci una donació a algun museu. D’on collons ha tret un plomí? Jo fa segles (sí, segles) que no en veig cap.

  5. Tomàs 06/05/2012 a les 12:28 pm

    Aquest senyor Titivil sembla una mena de Sherlock Holmes de les lletres!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: