El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La bibliotecària de la meva vida

El personatge d’avui, clop, clop, clop, desconcentra’t, gira’t, mira’m, meravella’t de la meva capacitat de concentració fent cara de burra, clop, clop, clop, ara torna’t a concentrar –si pots– i si no, fes-te fotre, és bibliotecària. És, de fet, LA bibliotecària. No n’hi ha cap altra, de bibliotecària, a la meva vida.

Si hem de jutjar pel decorat sempre pulcre i l’eficàcia del servei, segurament, al món, n’hi deu haver alguna més. Probablement éssers de mans vellutades que tornen, flotant sobre el parquet, els llibres als prestatges, coordinen telepàticament els excitants préstecs interbibliotecaris i arreglen les fotocopiadores, sense tocar-les, amb ultrasons. I mai, mai, mai fan picar cap objecte amb cap altre, sota cap concepte, dins la biblioteca.

Fa molt i molt de temps en tenia una altra, de bibliotecària de la meva vida, sempre present. Es deia xxxt, xxxt, us dic que calleu així, fent aquest sorollet de merda, perquè tu que no parles et desconcentris, et giris, em miris, et meravellis de la meva capacitat de concentració bufant com l’oca paranoica que sóc, xxxt, xxxt, ara torna’t a concentrar –si pots– i si no, fes-te fotre.

No ho sé. Ara que rememoro amb nostàlgia l’altra, se m’acudeix que potser no és casualitat, que potser hi ha un vincle d’una entitat superior que fa que hagin estat precisament aquestes, amb els trets meravellosos que les caracteritzen, les dues bibliotecàries de la meva vida. No podria assegurar res, però, No sé si sempre han anat descalces les oques. Ni he he sentit mai quin soroll fa una bibliotecària quan li fan empassar dues sabates de taló, una darrera l’altra. O potser sí.

Anuncis

6 responses to “La bibliotecària de la meva vida

  1. Sr X 26/04/2012 a les 12:31 pm

    Les bibliotecàries (i els bibliotecaris) són els follets de les biblioteques. Si se’n parla mal, ho llegeixen i després poden passar coses horroroses, com que t’arribi el llibre de la marmota: quan te’l mires, té totes les pàgines diferents, però, quan el llegeixes i acabes una pàgina, la següent torna a començar la que ja has llegit. A mi ja em passa amb els pdfs!

  2. Montse 26/04/2012 a les 9:26 pm

    Un/a bon/a bibliotecari/a hauria de ser com un bon maquillatge: hi ha de ser, però no s’ha de notar… o potser era una cirurgia estètica?… o una altra cosa?… Ai, què era?… Mmm… Bé, un/a bon/a bibliotecari/a no s’hauria de notar.

  3. Lo rat 28/04/2012 a les 1:24 pm

    Sr X, només parlo mal de les bibliotecàries peixatera. I sí, ja li explicaré quin gust té el llobarro marmota quan m’arribi.

    Montse, que la mare de déu dels desamparats l’escolti (i clavi una pallissa a santa Wildebarda, patrona de les bibliotecàries).

  4. Tomàs 29/04/2012 a les 1:06 pm

    Ets un afortunat, tenir dues bibliotecàries a la teva vida no ho pot dir tothom.

    És un món que m’és alier. Ara bé, quan l’he sovintejat m’ha semblat que els que presten aquest servei tenen estimació pel seu treball.

  5. Pons 02/05/2012 a les 3:08 pm

    existeixen les bibliotecaries? pensava que eren un mite

  6. Lo rat 02/05/2012 a les 3:28 pm

    Tomàs, n’hi ha que tenen tanta estimació pel seu treball que fan sapateaus sobre el paquet perquè aprenguem a apreciar-lo del tot.

    Pons, les mítiques són les bones, les altres són d’escàndol.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: