El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’aliat

El conte, malgrat les meves desenes de preguntes i els necessaris farciments d’emergència que l’àvia s’empescava amb no menys paciència que enginy, s’anava acostant al desenllaç. Ja passàvem per aquella hora silenciosa en què les bèsties diürnes badallen de son i les nocturnes es desempereseixen. Ni vent, ni grills, ni cap tràfec de la casa veïna, només se sentia la veu rogallosa de l’àvia contrapuntada pel grinyol hipnòtic del gronxador on totes dues seiem gairebé cada vespre d’estiu. Sense adonar-nos-en (si més no jo, que no tocava de peus a terra), havíem anat agafant més embranzida. La incauta nena atreta obsessivament per les flors i les papallones s’acostava perillosament a la figura de la còfia enclotada al llit. A mi, bocabadada, el pols se m’accelerava al ritme d’aquell grinyol cada vegada més estrident. I just quan l’àvia, amb un tro de veu, se’m va girar de cara per pronunciar la o del “per menjar-te millor!”, el seient va sotraguejar, la dentadura postissa li va sortir propulsada de la boca i, dibuixant una petita corba fenomenal, va anar a parar netament dins la meva.

“Viam thi athí n’apdenth”, van somriure les galtes xuclades de l’àvia. I, efectivament, no he tornat a interrompre una persona gran en ma vida.

Contribució a Relats conjunts.

Advertisements

13 responses to “L’aliat

  1. Montse 16/04/2012 a les 6:14 pm

    Aaaaaaaiiiiix, quin final més terrorífic! La versió dels germans Grimm no feia tanta angúnia. Em sembla que ho somniaré i tot 😦

  2. Alba 16/04/2012 a les 10:02 pm

    hahaha! Deu ni dó! Una mica de fàstic sí que fa sí…..
    però m’ha encantat el relat!!

  3. XeXu 17/04/2012 a les 1:14 am

    Hehehe, doncs a mi m’ha fet gràcia. Un final inesperat per un conte clàssic, una mica d’engúnia pel nano, però així serà més valent.

  4. Tomàs 17/04/2012 a les 7:16 pm

    És un conte que fa molta dentera!!!

  5. Pons 18/04/2012 a les 3:19 pm

    desagradable! no veus que acabo de dinar!

  6. Zel 18/04/2012 a les 6:13 pm

    Doncs a mi m’ha fet gràcia, el trobo molt i molt bo!

  7. Marta 19/04/2012 a les 5:51 am

    De bon matí, m’has fet riure molt!!!!! Vaja trapecista que estava feta la dentadura, per anar parar dins la teva, però tu havies d’estar amb la boca ben oberta!!!!!!

  8. Montse 19/04/2012 a les 10:52 am

    Divertit i estrafolari.

  9. rcasas22 20/04/2012 a les 7:20 pm

    Un moment ben divertit malgrat tot.

  10. Elfreelang 20/04/2012 a les 10:27 pm

    Pobra dona! m’ha agradat !!!

  11. Mireia 22/04/2012 a les 12:09 pm

    Molt divertit. Una mica de fàstic sí que fa. Aquesta àvia es va posar massa en el personatge

  12. helena arumi 03/05/2012 a les 12:59 pm

    Original i amb aquell punt divertit que fa voler tornar a rellegir-lo!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: