El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

txe txe txe txenges (cortesia de cal handycap)

Avui que nou de cada deu dentistes t’extrauen dissimuladament la funda d’or per revendre-se-la. Avui que quatre de cada cinc treballadors de banca (els banquers no, déu nos en guard) et recomanen que comencis a guardar calés sota el matalàs. Avui que set de cada vuit nens tenen més por de la prima de risc que del primo del sumossol. Avui, justament avui, he decidit que ja n’hi havia prou de viure completament a la figuera i que m’havia d’assabentar de debò de cap on va el món. Per això, m’he anat a tallar els cabells a la meva perruqueria preferida.

A cal Handycap, és clar

Tot esperant el meu torn, he contret, per una sobredosi de paper couché, la pesta borbònica. Però després de deu minuts (10!) de vacuna en forma de massatge cranialorgàsmic, he recuperat el meu saludable estat semicatalèptic de sempre. Després, durant el procés de retallada capil·lar, he anat assimilant que s’acosta la fi –de què? de tot: la monarquia, el capitalisme, en què més podem confiar?– i que, cardats com estem, més val quedar, pel que ens queda, ben guapos. Així, quan la Tonyi, amb aquell gest ràpid de canell que només ella i els botxins de garrot vil saben fer amb prou elegància, m’ha fet girar la cadira i m’ha plantificat el mirallet davant del nas, m’he vist les orelles, i amb elles, el reflex del meu jo més autèntic:

“Ah! és l’animeta fosca que tots portem dins?”, ha exclamat, amb grans signes d’admiració, la clientela en pes.

“Buf, és un didal ple de merdetes enganxades”, ha comentat la mestressa del cal Handycap, que està farta de deixar nius de merda al descobert a cop de tisora.

“Oh!, que ets esguerradet?, que no estàs fi?, potser un punt volat?”, ha preguntat la Tonyi, sempre amable amb els clients.

Completament satisfet de la meva nova imatge handycapada i del tot integrat en la majoria indignadeta i feliç –a cal handycap saben què és anar a la moda–, he fet una reverència, he pagat i he marxat.

Advertisements

6 responses to “txe txe txe txenges (cortesia de cal handycap)

  1. Pons 15/04/2012 a les 3:28 pm

    vostès es reflexa al mirall? no se per què, però pensava que en un mirall seria invisible com en Dracula.

  2. Sr X 15/04/2012 a les 5:01 pm

    Els seus ninotets em fascinen, Sr Rat: molt millor un didal ple de merdetes que la panerola d’aquell senyor de Praga.

  3. kalamar 15/04/2012 a les 7:22 pm

    Has quedat ben primorós, Espero que tinguis al darrera una ranureta per ficar la clau i poder donar-te mooooolta corda.

  4. Lo rat 16/04/2012 a les 3:49 pm

    Pons, de cara sí que els trenco, però el clatell el tinc d’allò més fotogènic, com pot comprovar.

    Sr. X, msí, les paneroles fan massa lletraferit, ecs.

    kalamar, la guapura és lo meu, sí. Els engranatges, tots a puesto.

  5. Montse 16/04/2012 a les 6:05 pm

    Que n’és de maco que la perruquera entengui que ets/estàs un punt volat; clarament són els capellans confessors del segle XXI (segur que per mor de la xampunyada).

  6. Tomàs 17/04/2012 a les 7:22 pm

    El meu perruquer no em proporciona aquestes experiències siderals!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: