El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Tensar la corda

–T’ho dic a tu perquè sé que no ho xerraràs, perquè ets una mica com jo, aguantes els cops, fas la teva feina i calles. Sé que sovint faig un posat greu i no vaig més enllà del que s’espera de mi. Però és que últimament –no ho has notat?– l’equifit dels collons està impossible amb les seves sortides de to i el seu exhibicionisme de patacada. Algú podria dir que això meu és enveja podrida, que m’hauria de fer vergonya, un gegantàs com jo malparlant d’un poqueta cosa com ell; que som gairebé germans i que, per això, li hauria de continuar fent costat sempre. Però és que no puc més, em supera. Si l’insegur i el tarat que se surt de mare és ell! Però què coi! No sé si estàs d’acord amb mi, però jo n’estic fart que ens deixin sempre de banda, òndima! És com ara, té; surten tots cinc amb els tres enxufadets sota el braç a fer el cigarro a mig assaig, i a tu i a mi que ens bombin, per aparatosos. I mira que jo sóc de bona fusta, eh? (i, perdona.) Però és que tenir-lo al costat a cada actuació amb els seus nyigo nyigos cada dia més flipats mentre jo li vaig aguantant la metxa em posa a mil. Que no som del mateix color?, que no tenim la mateixa forma, la mateixa caixa, les mateixes corbes, el mateix coll?, que no vibrem quan ens pincen o ens freguen? que no ens estellem si caiem a terra d’un dotzè pis? No em puc creure que aquesta discriminació injusta sigui només una qüestió de mida, coi! Qualsevol dia d’aquests seré jo el qui m’arrencaré, i el maleït violí quedarà eclipsat per un solo de contrabaix que ja…
–Xxxt, calla, que ja tornen.

Col·laboració a Relats conjunts

Anuncis

14 responses to “Tensar la corda

  1. McAbeu 17/03/2012 a les 1:41 pm

    Molt bo. Ja ho diuen que els objectes també tenen la seva animeta. El que no sabíem és que, a més, llegeixen Shakespeare. :-))

  2. XeXu 17/03/2012 a les 1:58 pm

    Un comportament molt humà per part del contrabaix, aquesta enveja no és gens sana. Segur que, a part de mida, hi ha una qüestió de to!

  3. Artur 17/03/2012 a les 2:31 pm

    Molt bo, aquest diàleg reivindicatiu del contrabaix !!,,,, qui diu que no té la seva animeta ??
    Bona setmana !

  4. Montse 18/03/2012 a les 11:03 am

    Ves, ara m’he quedat sense paraules. Et serveix una onomatopeia? PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS!

  5. Senyora Adolfina 18/03/2012 a les 2:37 pm

    Em sento totalment identificada amb el senyor Contrabaix, com un germà.

  6. Reflexionem-hi 18/03/2012 a les 8:46 pm

    Shylock, Shylock, abandona la possessió d’aquest pobre cos de contrabaix…

  7. Elfreelang 19/03/2012 a les 12:52 pm

    Genial ! fer parlar als instruments! molt original!

  8. kalamar 19/03/2012 a les 4:09 pm

    Una genialitat, loRat. Si no t’importa algun dia te’l publico al meu Bassart. És exactament el que pensen els contrabaixos, encara que tenen fama de ser uns despistats..

  9. Tomàs 19/03/2012 a les 8:03 pm

    En aquesta humanització dels instruments de corda es veu que passa com entre nosaltres. Algunes de les nostres misèries també les comparteixen.

    He recordat una escena de la pel•lícula “To be or not to be” en que un dels personatges diu “…és que si em punxen no sagno també…”, semblant al teu diàleg de: Que no som del mateix color?, que no tenim la mateixa forma, la mateixa caixa, les mateixes corbes, el mateix coll?, que no vibrem quan ens pincen o ens freguen?

    • Reflexionem-hi 20/03/2012 a les 2:48 pm

      Sí, sí! Aquesta pel·li m’encanta, és molt divertida: “Así que me llaman campo de concentración Erhardt!” o “Heil yo mismo”, huhu! Però el personatge que diu aquestes paraules és actor i recita un tros de “El Mercader de Venècia”, gran obra, també.

  10. Montse 19/03/2012 a les 8:09 pm

    M’ha agradat molt, sentint el so d’aquest instruments, et fan penetrar dins la seva ànima.

  11. marta 22/03/2012 a les 1:11 pm

    M’agrada el contrabaix reivindicatiu! sempre queden en segon terme i sempre porten la base del ritme!!

  12. Rafel 23/03/2012 a les 7:26 pm

    En aquesta banda, a la fi tots tenen el seu moment de glòria en un “solo”

  13. joan 23/03/2012 a les 11:25 pm

    la competència per sobresortir dels altres es el que provoca aquestes coses, d’altra banda fa que aquestes ganes de superació millorin el conjunt…..mentre no arribin a les mans

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: