El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’esborronadora mort migradora del PN

Vida i miracles del Pare Normal (11)

Avui, com que és sant Arnal i santa Florentina, el miracle postmortem del Pare Normal.

Hi ha qui diu que la mort, mort, allò que els cristians en diuen mort, li va ocórrer, per primera vegada, durant un viatge al sol.

Sol solet, et vinc a veure que tinc fred.

Però sembla que aquesta versió ha estat indecentment difosa per una coneguda marca de crema solar. Des d’aquí ens inclinem, sense por de vessar-la, per la que afirma que un dia infaust, el Pare Normal va confondre el setrill amb el porró.

Mecà, ara sí que he begubglub glub blglu...

Com és natural, el Pare Normal esperava, emulsionat, que passaria l’eternitat repetint el rosari i el que fes falta a la vora del bon Déu. Més, ai las, resulta que en qüestions escatològiques la competència afina més.

Sooo, bestiola, sooo, vés a xuclar a un altre puesto.

Efectivament, sense ser-ne, curiosament, del tot inconscient, la dolça animeta del Pare Normal (aquí representada amb el seu antic cos per motius pedagògics), va renéixer en forma de crustaci planctònic. I, després d’una vida plena de fets memorables:

Ai, que ja m'ai reencarnat en sardina.

I l’operació transmigradora –gràcies a la qual el Pare Normal, tossut ell, està fent realitat en primeríssima persona el seu inconfessable somni herèticoeròtic de penetració dels misteris de la natura– encara dura.

Anuncis

6 responses to “L’esborronadora mort migradora del PN

  1. Reflexionem-hi 15/03/2012 a les 1:48 pm

    UF! Reencarnat encara pot durar uns quants capítols, oi? M’havia espantat en llegir el títol! Llarga vida al Pare Normal! A partir d’avui em miraré l’oli com una arma de destrucció massiva, m’ha fet gràcia la teva referència a la dita però encara he anat més enllà… i he pensat “i per què es deu dir “ja has begut oli”? I he trobat això (http://ditesversosirodolins.blogspot.com/2011/05/ja-has-begut-oli.html) “Ca fort”(Enyor de la Coco Costa…)

  2. Sr X 15/03/2012 a les 5:06 pm

    Quins rots de plàncton que farà la pobra tortuga!

  3. Lo rat 15/03/2012 a les 7:30 pm

    Reflexionem-hi, molt alegre i edificant l’explicació que enllaça; tope da fort.

    Sr X, vigili que l’Associació per la Visibilització dels Cavallets de Mar no li posi una demanda.

  4. Tomàs 16/03/2012 a les 8:07 pm

    Aquest home-pare és inconbustible. Ha estat una vida curta però interessant. Ara bé, no l’has deixat gaudir massa del repòs i d’altres activitats lúdiques.

  5. Montse 16/03/2012 a les 8:26 pm

    Guaita, tot i reencarnar-se en morena (és una morena, oi?) se’l reconeix de seguida: els ullets són els del Pare sense cap mena de dubte (el reflex de l’ànima, siguis peix, siguis all, siguis el que siguis)

  6. Lo rat 17/03/2012 a les 11:47 am

    Tomàs, sí, el PN no es crea ni es destrueix, es transforma.

    Montse, és una morenassa, sí; amb l’ànima Pare Normal com cal.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: