El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La topada amb el foc follet

Vida i miracles del Pare Normal (6)

Avui, com que és sant Oleguer i santa Coleta, la topada del Pare Normal amb un foc follet una mica austríac.

Incapaç de trobar la manera d’abandonar el sobre natural, al Pare Normal li va agafar fred, talment com si l’hivern hagués vingut de cop. Mentre caminava, però, va començar a demanar-se si, al capdavall, després de l’experiència intensa que acabava de viure n’havia de tornar a trobar cap que fos digne d’aquell nom, de sortida. I, com que qui canta els seus mals espanta, va agafar aire i:

Das Irrlicht

In die tiefsten Felsengründe
Lockte mich ein Irrlicht hin:
Wie ich einen Ausgang finde,
Liegt nicht schwer mir in dem Sinn.

Bin gewohnt das Irregehen,
‘s führt ja jeder Weg zum Ziel:
Uns’re Freuden, uns’re Wehen,
Alles eines Irrlichts Spiel!

Durch des Bergstroms trock’ne Rinnen
Wind’ ich ruhig mich hinab,
Jeder Strom wird’s Meer gewinnen,
Jedes Leiden auch ein Grab.

El foc follet

Devers profunds penya-segats
m’atragué un foc follet:
Com trobaré una sortida,
no em fa trencar el cap.

Estic acostumat a perdre’m,
però tots els camins porten a la meta:
Les nostres penes i alegries,
tot és com un joc de focs follets.

Per la seca llera d’un torrent de muntanya
davallo tranquil·lament,
tots els rius troben el mar,
i cada pena la seva tomba.

La traducció d’aquest Lied de Schubert, amb lletra de Wilhelm Müller, és del blog El traductor català.

Continuarà

Advertisements

6 responses to “La topada amb el foc follet

  1. Pingback: L’atracció pel sobre natural « El fem fatal

  2. senyora Adolfina 07/03/2012 a les 10:54 am

    Però si sembla el Dieter Fisher Diskau? Renoi, quina escola de de cant! No és sobre natura, però Déu n’hi do. Aquí feia falta, sí senyor RAt, un toc de romanticisme del bo, perquè la cosa mongeteril va ser forta.

  3. Sr X 07/03/2012 a les 12:18 pm

    Amb aquests episodis íntims i aquestes expansions líriques, la veig molt malparada la tasca de parenormalització.

  4. Lo rat 07/03/2012 a les 6:45 pm

    senyora Adolfina, ai sí, això d’estar acostumat a perdre’s (amb grau de lamentació més o menys estentori) és molt romàntic. El Pare Normal ha tingut etapes de tota mena.

    Sr X, no se m’inquieti, que m’han dit que el P. N. només està agafant embranzida.

  5. Pingback: L’expulsió del sobre natural « El fem fatal

  6. Tomàs 10/03/2012 a les 7:07 pm

    Aquest home és polifacètic. Al final serà una ceba!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: