El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La petita perversió musical del Pare Normal

Vida i miracles del Pare Normal (4)

Avui, com que és sant Casimir i sant Eteri, el miracle del Pare Normal que va fer que els millors cantautors de la història cantin de puta pena.

El Pare Normal és molt melòman; molt, gairebé tant com conservador.

El gran amor a la música del Pare Normal és la catifa sobre la qual de tant en tant es posa de puntetes per donar un cop d’ull pel forat del pany de la providència. Va ser així com un dia, encuriosit per les bellíssimes filigranes vocals d’un Pau Riba, un Jaume Sisa, un Quimi Portet, un Bob Dylan o un Lou Reed que nosaltres ja no podrem escoltar mai, va parar l’orella a les lletres de les seves cançons. Va quedar garratibat. Com podien, aquells cantautors barruts, posar el do diví de la seva veu vellutada al servei d’uns textos que semblaven escrits per Llucifer?! Sense imaginar-se que la gent es podia arribar a acostumar a la veu de merda dels seus cantants preferits, el Pare Normal es va arromangar la sotana, va arreplegar uns quants ous de gallina fecundats i va cuinar el seu nou miracle antiherèticomusical. I, així, tots els futurs heretges musicals van acabar tastant la truita productora de galls del Pare Normal. El resultat, tots el coneixem:

S’acabarà sabent que l’autèntic motiu de la tristesa de l’home estàtic és que té orelles i una vegada va anar a un concert del Pau Riba?

Continuarà

Anuncis

8 responses to “La petita perversió musical del Pare Normal

  1. Montse 04/03/2012 a les 3:08 pm

    Home, és que no es poden tenir totes les gràcies. De vegades, fins i tot és possible no tenir-ne cap.

    • Lo rat 04/03/2012 a les 4:32 pm

      Em sap greu si s’ha ofès. No sé si l’interessarà saber que, curiosament, les lletres i músiques dels cantants maleïts pel Pare Normal agraden bastant, tirant a molt, als Quims; quines coses, no?

  2. senyora Adolfina 04/03/2012 a les 7:04 pm

    El que m’ha corprès realment és l’audició a través del forat dret de la cassette. S’enregistra per l’esquerre? Aquest mossèn de les pensa totes.

  3. Sr X 05/03/2012 a les 11:22 am

    Trobo que la llarga mà de la normalització del pare Normal arriba als àmbits més insospitats; i jo que em pensava que això del Pau Riba era de naixement!

  4. Lo rat 05/03/2012 a les 4:20 pm

    Senyora Adolfina, és que al Pare Normal, la música que li agrada més és la de les esferes.

    Sr X, no, sense la intervenció providencial del P N, els tres tenors serien quatre, amb el Pau Riba entre el Carreras i el Pavarotti.

  5. Pingback: De com el Pare Normal va provocar la crisi econòmica « El fem fatal

  6. Tomàs 06/03/2012 a les 9:02 pm

    Bé, és que en Pare Normal no sabia que per anar a escoltar en Pau Riba no s’hi podia anar verge d’oïda. És com els que fan el seu primer viatge i trien l’Índia.

    Un ha d’anar a segons quines experiències, amb un camí ja recorregut.

    • Lo rat 07/03/2012 a les 6:28 pm

      Té més raó que un sant. Tot i que deixar de ser “verge d’oïda”, per algun motiu obscur qui sap si relacionat amb la idea d’orifici, etc., em fa venir una esgarrifança molt bèstia.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: