El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Composició X de Kandinski

–Durlet dinil carbau fàlalt, me nagim dacsax juvec, lalpó?

–Es pot saber què dius? T’has fotut un tripi o què?

La Lídia, tot i la fiblada de nerviosisme, no es va moure. Ni tan sols quan va sentir que la Teresa, que era qui havia parlat primer, feia petar la llengua i l’Olga reia per sota el nas. Tot i que els sorollets la van posar encara més nerviosa, va continuar deixant-se bressolar per les onades tèbies, sembrades de piquets fosforescents. Despullada, braços i cames estesos sota els estels, es va limitar a corrugar lleugerament les celles quan, després d’un breu silenci, va sentir que l’Olga responia:

–Soltplén dimés rantifa lalpó colltàs, me dil.

–Lalpó, lalpó… lalpó de què, capulles?

Quan va sentir que les altres dues feien petar la llengua alhora, a la Lídia li van venir ganes de fer, esquitxant força, les poques braçades que les separaven de la platja i deixar-les allà amb la seves cagarrines verbals. Però aquell pessigolleig brillant l’excitava i la relaxava alhora, flotar en aquella negror salada i líquida aviat li va esvair l’emprenyada. «I si fos alguna cosa semblant a això el que Kandinski es pensava que expressava d’una manera màximament pura en la seva desena composició?” es va preguntar, mentre un corrent d’aigua freda li acariciava el cul. “Quina parida; si mai algú li ho hagués suggerit segur que li hauria clavat una bufetada, per figurativista.” La Lídia va flexionar els dos dits grossos del peu un després de l’altre. “Remenar l’inefable és divertit, però segurament sempre s’ha d’acabar fent una mica de trampa per fer-te entendre i no parar boig”, va pensar.

–Lalpó! Merquei delbson truixegno laib lalpó, cenci –va dir.

I enmig d’una enorme estesa de plàncton oceànic es van dibuixar tres somriures minúsculs.

Col·laboració a Relats conjunts

Anuncis

12 responses to “Composició X de Kandinski

  1. Sr X 18/02/2012 a les 9:43 pm

    Gus surb orim gàzdix, me blambé nun!

  2. Montse 19/02/2012 a les 11:25 am

    Però…s’enrotllen o no? ;)) Boníssim!!

  3. senyora Adolfina 20/02/2012 a les 10:48 am

    També es pot fer sobre un vessant cobert d’un metre de neu fresca i un bosc d’avets enfarinats que s’espolsen les branques si els toca el primer raig de sol. Són ells qui parlen, en èntic.

  4. Elfreelang 20/02/2012 a les 3:50 pm

    jajajaja m’ha agradat molt quest original relat!

  5. Reflexionem-hi 20/02/2012 a les 8:28 pm

    😦 Jo llegeixo i rellegeixo i no entenc el llenguatge. O el que he d’entendre és que no s’ha d’entendre, o vaig molt estressada i les meves neurones no es comuniquen entre elles. Això sí, Kandinsky m’encanta precisament perquè no s’ha d’entendre res, només gaudir de l’espectacle. (Vaig bé o no, és que de veritat que avui el meu coficient intel·lectual es deu haver reduït…em sento desmediamarkitzada)

  6. el fem fatal 21/02/2012 a les 9:44 am

    Sr x, brosdul!

    Montse, segurament sí, però potser en un altre conte en què tinguin un escafandre a mà.

    senyora Adolfina, però sobre fons blanc, no?

    Elfreelang, gràcies!

    Reflexionem-hi, ara no em marxi nedant cap a la platja, que en aquests casos sempre es pot fer una mica de trampa.

  7. Tomàs 21/02/2012 a les 7:57 pm

    Això passa per mirar d’entendre segons quins pintors. tot i que de Kandinski hi ha d’altres composicions que haguessin facilitat la conversa de les banyistes.

    Tot i que amb Bacon no els hagués anat gaire millor!

  8. rcasas22 21/02/2012 a les 9:41 pm

    En Kandinsky ha sabut transmetre amb precissió a la composició el diàleg futurista dels banyistes.

  9. el fem fatal 22/02/2012 a les 10:03 am

    Tomàs, el Bacon se’l reserven pels Ous Ferrats de l’esmorzar (perdó, és superior a mi).

    rcasas22, bon dia! és que diuen que el senyor K és un senyor molt espavilat.

  10. Montse 26/02/2012 a les 10:39 am

    Un relat ben escenificat.

  11. Ferran 26/02/2012 a les 3:38 pm

    En quan li contesta allò de
    “–Soltplén dimés rantifa lalpó colltàs, me dil.”
    molt bo! de veritat, però un altre dia em poseu la traducció que un ja té una edat i això dels idiomes amb els quatre o cinc que domino ja vaig fent.

    Un relat molt fresc, això sí.

  12. Lo rat 26/02/2012 a les 9:29 pm

    Montse, gràcies, celebro que li hagi agradat.

    Ferran, gràcies per passar i dir-hi la seva. La traducció: milset durni psednum.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: