El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’eclosió

9è i últim episodi de l’edificant història de la Coco Costa

La Coco, encantada amb el seu cadell de comportament exemplar, es va passar dies i dies mimant l’ou. Fent-li Gucci, Gucci, bressolant-ne incautament el rovell i explicant-li els temibles contes de Hans Christian Dior. El fruit d’aquella incubació erràtica, agreujada pels refredaments sobtats provocats per les rodanxes de cogombre amb què la Coco s’entossudia a recobrir l’ou de tant en tant mentre repetia: “quin cutis, carai, quin cutis” només podia ser de dues menes: fètid o fatídic.

Mamà, mamà, abraça'ns, som els teus ossets Tous!

Però la vida és tossuda; malauradament per la Coco, l’ou no s’havia podrit. “Vaixa”, va reflexionar, aclaparada, “quin cague, un atac d’apegalossos Tous multicolors. Cames aixudeu-me!”

És amor, Coco, no fugis.

Però la força de l’amor ja se sap. Acorralada en un racó, la Coco va tastar la seva pròpia medecina. Els ossets Tous, deutors d’una herència de dolçor incondicional, la van sotmetre a una allau brutal de petons i carícies. Fins que: “Fils meus, prou. M’esteu descossint!” I va ser aleshores que la vida de la Coco va fer sentit.

Pos claro! l'etern retorn mola un muntó!

Embolcallada en aquell remolí de coloraines, amb l’existència feta un amorós manyoc de fils, la Coco va reviure i reviure la blancor nihilista de la seva joventut, la tòrrida vermellor i el tràgic rosa dels seus amors Trempats, la seva maduresa verda, la seva immaduresa marró; i ho va reviure eternament (que és més o menys la temporada que els gripaus autors triguen a fer catúfols un cop ingressats al Toll Merdós).

Continuarà; per sempre més

Advertisements

13 responses to “L’eclosió

  1. Sr X 16/02/2012 a les 11:51 am

    Per ser tan plana, podem dir que en la vida de la Coco tot és excessiu: empatx de sexe, empatx de lletra, empatx de fills… I sobretot, com ja hem notat, un realisme abassegador! Només faltava que es repetís eternament…

  2. Montse 16/02/2012 a les 5:31 pm

    Plas, plas, plas, plas, plas, plas… Que maco, la Coco ha tingut la mateixa fi que en Jean-Baptiste Grenouille (be, més o menys).

    Però ara que ens hem convertit en addictes als teus contes i a jugar a ser endevinaires (i axiò que en cap moment ens has retat a fer-ho) què serà de nosaltres? En volem més!

    L’enhorabona pel conte, m’ha divertit molt, molt i molt (i l’enhorabona per aconseguir posar tants ossets drets alhora 😉 )

  3. Cristina 16/02/2012 a les 6:34 pm

    El conte té molt de mèrit.
    També té mèrit aconseguir cantar tota la “Stop in the name of love” sense que et caigui la monumental perruca.
    Felicitats a tots quatre!!

  4. senyora Adolfina 16/02/2012 a les 9:16 pm

    La maternitat em preocupa

  5. senyora Adolfina 16/02/2012 a les 9:22 pm

    M’explico. És que avui la meva gossa ferotge i mossegaire ha estat objecte d’un assalt del gosset trempat del veí i la idea de mitja dotzena de trinxeraires com ella laldrant i mossegant tots alhora em talla la respiració. No seran ossets multicolors, no. Què puc fer Lo Rat?

  6. el fem fatal 17/02/2012 a les 8:18 am

    Sr X, en l’empatx petit hi ha la bona confitura.

    Montse, gràcies, celebro que li hagi agradat. La Coco, com a pet presumit, era una mica més pudenta que el tal Grenouille.

    Cristina, gràcies. La Coco, quan es posa la perruca també canta (però n’hi ha pocs que se li aturin in the name of love).

    Senyora Adolfina, jo esperaria que siguin una dotzena completa de gossets multilladradors i muntaria un circ, o, pel que diu del caràcter eixerit de la seva gossa, un exèrcit.

  7. Reflexionem-hi 17/02/2012 a les 10:22 am

    Mare meva, contes de Hans Christian Dior i fills de Tous, quant de glamour! Però aquest conte és d’aquells que “sembla” que tingui un dinal feliç perquè no t’ensenya la resta.. Què farà la Coco per alimentar tants ossets (i a sobre amb gustos pikhets) en temps de crisi? De què fa la Coco? Té una gran herència? On viuran, en un palau de Pedralbes?? Necessitem saber el veritable final de l’edificant i fabulosa història de la Coco Costa!!!

    • el fem fatal 17/02/2012 a les 9:05 pm

      Ah, però és que la resta és la suma, la suma de tot anant-se sumant eternament. Però per respondre catufòlicament les seves preguntes: la Coco i els ossets Tous són paràsits tèxtils. Els ossets viuen d’ella (són fils seus) fins que siguin prou grandets per buscar víctimes, perdó, hostes entre nosaltres (guardi’s les espatlles). Viuran on els porti el vent, o el màrqueting (guardi’s la cartera). I això, eternament; no és magnífic?

  8. Tomàs 19/02/2012 a les 2:28 pm

    Veient com ha acabat l’estranya unió entre la Coco i el seu Pelut amiguet, em pregunto com hauria estat si la unió hagués estat amb el Floquet de Neu.

  9. kalamar 24/02/2012 a les 9:50 pm

    magnífic final, l’eclosió cap a l’infinit. I les fotos quasi m’agraden més que el text.
    Els tindrem presents
    mius mius

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: