El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’ou nou

8è episodi de l’edificant història de la Coco Costa

Un cop descoberta la seva autèntica identitat –“com puc haver viscut enfluscada tant de temps!”–, a la Coco li va semblar que deixava de ser plana, verda i superficial i començava a inflar-se, emmarronir-se i enfonsar-se a cada passa que feia.

Xermana!

Tot, totes aquelles estimulants varius, divertides hemorroides, gratificants nàusees i refrescants vomiteres, tot li venia meravellosament de nou.

Però el que més li va venir de nou, al cap de 65 dies d’inesperada gestació –perquè les nenes autènticament pihetes no pregunten d’on vénen les cigonyes que vénen de París–, va ser, és clar, l’ou.

Mecatxis, no ma digueu que no és coquetó el meu fiïet. No ploris maco, que aviat ta creixerà la cabeiera xuli de la mamà.

Quantes setmanes s’estarà trencat la closca, la Coco, per alletar el seu cadell ovaladet? Serà prou nutritiva la llet de Coco? Eclosionarà el seu ou? La decebrà, l’il·lusionarà, l’empudegarà perquè no l’ha covat? En pot sortir res de bo de la unió d’una Coco i un conill Trempat? Es realitzarà cap dels comentaris oraculars de l’episodi 5?

[El Gripau Blau, des del seu patètic desterro al Toll Merdós, agraeix l’inestimable i desinteressat treball de recerca sobre l’embaràs cocodralici de la senyora Reflexionem-hi.]

Continuarà

Anuncis

8 responses to “L’ou nou

  1. Sr X 15/02/2012 a les 4:47 pm

    Hi ha qui amaga l’ou i hi ha qui l’ensenya. Sr Rat, això no és un ou de cocodril, ni que sigui pla; és un vestigi oníric d’en Colet!

  2. senyora Adolfina 15/02/2012 a les 10:02 pm

    Jo penso que de l’ou nou n’ha de sortir una nou. Una nou de coco

  3. el fem fatal 16/02/2012 a les 10:26 am

    sr X, no és ou tot el que llu.

    senyora Adolfina, de l’ou en surt un nou. Un nou episodi, que és l’últim i és el primer.

  4. Reflexionem-hi 16/02/2012 a les 11:00 pm

    No es mereixen!! M’ha fet molta il·lusió quan he llegit això dels dies, hehe! I encara diria més, m’ha fet molta il·lusió quan he vist el parèntesi final.

    Avui em quedo amb l’ou-nou, haha, demà llegiré el final de la història, que ara els ous de les truites de Dijous Gras em preguen que els faci el favor de trencar-los…

  5. Tomàs 19/02/2012 a les 2:20 pm

    Això és una volta més a allò de si primer va ser “l’ou o la gallina”. Ara hi ha interferit la Coco. És un tema per a l’Eduald Carbonell.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: