El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Una crisi impressionant

7è episodi de l’edificant història de la Coco Costa

Tipa de tanta tinta i de tanta metàfora, la Coco es va tirar un rotet. “Plana, superficial, massa verda? què devia voler dir aquei babós?” –sospir– “kho, que io sóc tan sensible que de seguida ma ressenteixo”. I quan la boireta del rot es va haver esvaït:

Ecs, però què és aquesta porqueria?

“Som ses aranyes impressionades. Tot mos captiva, tot mos excita. I vós, criatura fascinadora, qui sou vós?” “Pos la Coco Costa, claro, paràssit tèxtil de categoria. Amb perdó, eh?, però vossaltros no sou una mica cutres?” La resposta va ser immediata.

Som les filles infinites de la Gran Mare Tinta i el Gran Pare Tampó; la més exquisida combinació de matèria i forma.

La Coco va sentir una picoreta. “Kholín, més sarna no, plis” va reflexionar. Però no; li venia de més endins. “Oh! a lo miïó és curiossitat; si l’orixen d’aquestes cutres és així d’impressionant, el meu té que ser de tope alta altúrnia.” I, disposada a comprovar-ho, va abalançar-se cap a l’únic llibre del Gripau Blau (actualment fent catúfols al sanatori el Toll Merdós) que encara no havia tocat.

Fotoxènica ho sóc un rato, però algo no ma quadra.

Es recuperarà mai de la crisi d’identitat, la Coco? I de l’empatx? I del ressentiment? I de la impressió? I de la sarna?

Continuarà

Anuncis

8 responses to “Una crisi impressionant

  1. Reflexionem-hi 14/02/2012 a les 10:32 am

    Ai Déu meu, però quantes cucades amb forma d’animaló tens per casa! Ànims a la Coco, preguntar-se aquestes coses sempre duu alguna reflexió impressio… interessant.

  2. Sr X 14/02/2012 a les 11:51 am

    Finalment aranyes! Però quina decepció, planes!

  3. Montse 15/02/2012 a les 1:10 am

    M’agraden les aranyes impressionades (i pel que veig, impressionables) perquè no em fan por. Em pregunto què farà la Coco: pairà que els seus congèneres s’arrosseguin pel fang o preferirà creure’s filla d’un cocoter?

  4. el fem fatal 15/02/2012 a les 10:26 am

    Reflexionem-hi, sí, la Coco reflexiona molt, un dia d’aquests potser se la troba cosida en un raconet del seu blog fregant-se la barbeta amb fruició.

    sr X, sí, planes, però verdes i liles. Impressionant, no?

    Montse, temo que a la Coco se li encomana la impressionabilitat. Però qui no ha cregut mai que el gnom fa al cosa?

  5. Cristina 16/02/2012 a les 6:02 pm

    Jo només conec 2 Cocos:
    1- La Coco Chanel -exemple de dona emprenedora i glamurosa que mai arribaré ser-.
    2- El Coco -personatge sinistre que segons em deien venia, per no va arribar mai -.
    P.D. He sentit a parlar de las Coco-txas, per no les conec personalment. Em sap greu.

    • el fem fatal 16/02/2012 a les 6:05 pm

      Cristina, ara ja coneix La Coco Costa, un híbrid de personatge emprenedor, glamurós i, sobretot, sinistre. I el millor de tot és que aquesta de tan venir i venir, ja ha arribat.

  6. Tomàs 16/02/2012 a les 9:27 pm

    Veig a la Coco, perduda, com no saben qui o què és.

    Ves amb compta que amb tant d’embolic no es transmuti de COCO, en CCOO.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: