El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Bisca l’hanalfavetisma

6è episodi de l’edificant història de la Coco Costa

Arrossegant-se desconsolada, la Coco va topar amb una altíssima torre d’ivori. Avesada a reptar, va enfilar-s’hi amb l’esperança de refugiar-se d’aquest món ingrat. Un cop dalt, però: oh! decepció.

Khopeta, i tu qui ets, intrús?

“El Gripau Blau, maca”, va regalimar l’habitant de la torre. “Però si ets tope de verd! verd ioro, verd moc, verd i verd!” “És una llicència poètica, maca; jo sóc l’autor.” I la Coco, que ja estava sensible, va clavar un cop de cua tan rabiós que va esmicolar l’ivori, i els milers de milions de textos acumulats dins la torre van escampar-se per tot arreu.

Què fots amb un iapis clavat al cul, babau?

“Ja t’he dit que sóc un lletraferit, maca. Però, en fi, què ha d’entendre un personatge pla i superficial com tu; estàs verda, maca. Se’m devia haver indigestat alguna mosca quan et vaig crear.” La Coco, que per un moment havia dubtat si s’havia de disculpar per haver-li esbotzat la casa, va veure clar que el que es mereixia aquell batraci mig imbècil era que li acabés de massacrar la biblioteca.

La p amb la a: nyam.

Acabarà mai de devorar textos cagant-se en qui la va parir, la voraç Coco? En traurà res, d’haver digerit Alícia, Mila, Colometa, Ottilie, Güelfa, Plaerdemavida, Laura, Beatriu, Julieta, Ginebra, Madame Chauchat, etc.? Volum, potser?, cos, presència, carisma, caràcter, maduresa? o l’enyorada sarna?

Continuarà

Anuncis

11 responses to “Bisca l’hanalfavetisma

  1. Sr X 13/02/2012 a les 1:01 pm

    Em complau observar que les torres d’ivori són en realitat fetes del material que es veu a la foto.

  2. kalamar 13/02/2012 a les 6:21 pm

    Segueixo les passes de la Cocó cada dia. Li estic agafant un carinyo!

  3. Pingback: Guerrilla de sexes (amb baixes) « El fem fatal

  4. senyora Adolfina 13/02/2012 a les 7:08 pm

    hanal-fabetisme o anal-llapisisme a la coco-corc tant i la fan, però la granotica sàbia no s’ho mereix que se li cruspeixin la library. és cruel el conte.

  5. el fem fatal 13/02/2012 a les 7:18 pm

    sr X, msí, la construcció ja no és el que era des de l’espectacular robatori de tebeo dels 20 ullals (nota repel·lent: són incisius, no ullals) valuosíssims del Museu del mamut.

    Kalamar, ho veu com té massa bon cor.

    senyora Adolfina, ah, la crueltat, quina gran font d’inspiració per les anal-fabetes com la Coco.

  6. Montse 14/02/2012 a les 1:30 am

    El batraci va crear la coco? Ai, ai, ai… se m’acut que algun dels llibres que ara mateix devora amb tantes ganes podria ser el de la seva pròpia història i aleshores mai no en sabrem el final i caurà en una paradoxa espai-temps que farà que es crei un forat negre cap a una altra dimensió que la xuclarà sense remei. Ai Coco, què has fet? La literatura no es cruspeix, s’assaboreix!

  7. Pingback: Una crisi impressionant « El fem fatal

  8. Tomàs 16/02/2012 a les 9:07 pm

    Darrerament trobo a la Coco malferida, maltractada i amb rancúnia. Preferiria a una Coco en pla Coco Chanel.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: