El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Alabat sia el Pinyó!

4t episodi de l’edificant història de la Coco Costa

L’esclat vermell que havia precipitat la Coco va resultar premonitori.

Aix, ara no sé si té colesterol del dolent.

Ignorava si aquella vermellor tebiona que l’acollia amb un pinyó de regal era un centre de gravetat permanent, però després del daltabaix que havia patit es va sentir reconfortada. “Que guai, no?” va ponderar. I, així que va aixecar la vista d’aquell pinyó que ja li feia venir salivera, es va sentir penetrada per un parell d’ulls que l’observaven desficiosos.

Kholín, quin tio més superatractiu!

“Ei, xatta, les ferommones no enganyen, estem fets l’un per l’altre”. El vibrato de locutor macarra de radiofórmula va fer que a la Coco se li entravessés un gargall d’emoció continguda. Amarada d’una humitat que, pudorosa, va decidir atribuir al desgel, va dedicar a aquell tros de conill un dels seus pestanyeigs fatals.

Mitx per a tu, mitx per a mi, vale?

Però la Coco no va tenir temps ni de fer veure que tastava la seva porció de pinyó. Amb el joc frenètic de malucs que immediatament va tenir a sobre es va haver d’empassar el gargall de cop. “Mmolt de gust, xatta, sóc el conillet Tremmpat”, va sentir que li murmurava a l’orella la veu del capdamunt dels malucs. “El gust és tot meu” va gemegar, enfervorida, la Coco.

Estan destinats a ser molt i molt feliços, la Coco i el conillet Trempat? O els veurem abraçats a un fanal, cirròtics acabats, després de tants anissos?

Continuarà

Anuncis

6 responses to “Alabat sia el Pinyó!

  1. senyora Adolfina 11/02/2012 a les 1:32 pm

    El anissos que em donava la meva iaia no tenien alcohol, només comí. Jo en vull d’aquests que col·loquen. O era el Pinyó? Ai Lo Rat, quins desficis que em venen…

  2. Montse 11/02/2012 a les 7:22 pm

    Mira, potser després de tot la coco és afortunada perquè si ha ensopegat un conill capaç de trobar-li les orelles (desconeixia que les cocos en tinguessin), també deu ser capaç de trobar-li punts més interessants i tot. Endavant les atxes, coco, i visca els contactes interracials.

  3. Tomàs 11/02/2012 a les 8:58 pm

    Ara ja veig que no és pas el drac del parc güell, aquell no té tanta vida social o si, però amb japonesos!

    Crec que la coco té en ment no només menjar-li els morros al conillet, sinó de cruspir-se’l sencer.

  4. el fem fatal 12/02/2012 a les 11:39 am

    Senyora Adolfina, no em perdi el món de vista que encara li hauran de donar un trago d’aigua del carme. O és això el que vol?

    Montse, veig que està tota cocontagiada. Això que diu de les atxes, però, també em sembla que és premonitori…

    Tomàs, per un moment he tingut un flaix relacionat amb dracs i japonesos al parc Güell que no li desitjo a ningú. Pel que fa a la predicció, tebi, tebi.

  5. Pingback: Guerrilla de sexes (amb baixes) « El fem fatal

  6. Pingback: L’ou nou « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: