El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El primer repte

2n episodi de l’edificant història de la Coco Costa

Un cop aterrada, aterrida, la Coco Costa es va posar a plorar. Tot li era hostil, la fredor tan lumpen de les rajoles; la pols –d’una qualitat tan inferior a la de les altures– que se li ficava pel nas. I és que la Coco, que fins aleshores no havia tocat mai de potes a terra, ja es veia passant-les ben putes. Tot el que li quedava de la seva antiga vida era la picoreta de la sarna. “Vaixa, pos, quina puta merda de consol, no?” va reflexionar. Entre sanglot i sanglot d’enyorança, el cervellet reptilià de la Coco anava buscant la manera de tornar-se’n a l’escalforeta pectoral de la seva camisa pàtria. Va xuclar-se els mocs i, tot d’una, va veure la llum (2 W). Es va amorrar a una paret i va començar a contraure tots els músculs del cos talment com havia contret els del nas. Reptava! Excitada pel descobriment (i el fregament), va repetir l’operació sense parar, fins que va sentir un cloc, va girar en angle recte i:

"Vaixa, mai tornat a ficar de peus a la gaieda, khopeta."

La inhòspita tundra gelada del gran nord sense fi. “Aquesta neu no mola xens. Pues m’ha torno a baixar, no?” Va tornar a reflexionar la Coco. Però només de mirar avall li va agafar vomitera i no va tenir més remei que continuar reptant tundra endavant, esquivant els icebergs.

"Kholín, merda ia; sa pot saber què serà de mi?"

Continuarà

Anuncis

10 responses to “El primer repte

  1. senyora Adolfina 08/02/2012 a les 11:29 am

    Jo proposo un curset ugent de normativa, ortoèpia, declamació, retòrica, fonètica i logopèdia per a la Coco. Amb aquesta boca tan oberta….

  2. Reflexionem-hi 08/02/2012 a les 12:37 pm

    Haha, que boníssima és la Coco, com s’espressa! Que pikha que és! (Per cert, l’altre dia vaig buscar a l’Optimot com s’ha de dir “pijo” i el resultat que més em va agradar va ser “de casa bona”, però és clar, és pot ser molt pijo sense ser de casa bona, no??)

    Aclareixo (va pels comentaris d’ahir) que sóc tan femme com la Mata Hari, jo! El que passa és que Rodin no va tenir temps d’esculpira “La pensadora”, tants “Pensadors” com va fer…!

    • Reflexionem-hi 08/02/2012 a les 12:39 pm

      Per què he escrit “espressa”??? i “és pot ser”??? Misteris sense resoldre… (m’he llevat ben d’hora-ben d’hora i tinc una pantalla petita-petita…serveix l’excusa??)

  3. Sr X 08/02/2012 a les 5:30 pm

    Nou sistema d’identificació zoològica (riu-te’n tu del xibolet!): quan cregueu veure un dragó per una paret, doneu-li conversa; si parla pijho no és un dragó, és una cococosta (per a informació de la Sra Adolfina, direm que els mascles de l’espècie s’anomenen licostes, sempre van calents -és raríssim veure’ls desenganxats- i parlen xava).

  4. Montse 09/02/2012 a les 12:48 am

    Pobre Coco, sí que és tot un repte això de reptar per una paret tan escrostonada. Ja em fa patir: i si ensopega una aranya? I si ensopega a seques?

  5. Tomàs 09/02/2012 a les 5:26 pm

    AJo aposto per una trobada Aranya-Coco, trobada de la qual es podria fer una pel·lícula japonesa d’aquelles en blanc i negre i poc pressupost dels anys 50.

    La coco tindrà un mal final, crec.

  6. el fem fatal 10/02/2012 a les 8:58 am

    Senyora Adolfina, a la tundra no hi ha gaires instituts de logopèdia, però si hi vol veure el costat positiu, a l’hivern tampoc no hi ha mosques; no hi ha perill que li n’entri cap a al boca a la pobra Coco.

    Miss Reflexionem-hi, perdoni per la grolleria de canviar-li el sexe, així, sense preguntar. I com es diu Optimot en castellà? optimote? palabreja?
    L’excusa la trobo del tot excusadora (però no es llevi tan d’hora, dona, que sant P no la vigila).

    Sr X, a partir d’ara només penso conversar amb bitxos enganxats a les parets.

    Montse, no infravalori l’instint de supervivència d’un manyoc de fils amb pedigrí!

    Tomàs, sempre tan optimista! amb això del pressupost l’encerta, però. Ara, qui li diu que aviat no veurem la Coco trepitjant l’estora vermella dels Òscars… de bracet amb l’aranya?

  7. Pingback: L’edificant història de la Coco Costa (episodi 1) « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: