El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’edificant història de la Coco Costa (episodi 1)

Vet aquí que una vegada, en una camisa qualsevol d’un desgraciat qualsevol d’una ciutat qualsevol, hi vivia, feliçment a l’alçada del pit, la Coco Costa. Com molts altres paràsits de la roba, la Coco portava una vida acomodada, rutinària i piheta, però a diferència dels seus congèneres la Coco tenia “inquietuds”. En concret, la que li provocava la sarna que l’obligava a gratar-se pels descosits. I tant va arribar a magrejar-se que, a banda de descobrir una nova col·lecció de gustets entre les cames, un bon dia es va acabar desprenent del tot d’una estrebada, va derrapar sobre el quart botó començant per dalt i es va acabar escolant màniga dreta avall. (Potser hauria volgut marxar igualment el dia que hagués llegit un cert apunt d’un cert blog, però això no ho sabrem mai.)

Coco, reina, diu que ens deixes, te

I després de l’aterratge, què se’n va fer de la Coco Costa, tan delicada ella? Es va conformar a viure, sarnosa i pudenta, entre borra i volves de pols fins a la fi dels seus dies? Es va revelar contra el seu destí d’antiventafocs i va lluitar per tornar al seu quintacolumnisme parasitari que tan l’havia feta lluir? Va establir una relació simbiòtica amb la sarna i van viure orgàsmicament contigües per sempre més?

Continuarà

Anuncis

14 responses to “L’edificant història de la Coco Costa (episodi 1)

  1. Sr X 04/02/2012 a les 10:23 pm

    Co… co… costa decidir-se per una continuació del cereal. Co… co… continui, si us plau!

  2. Tomàs 05/02/2012 a les 12:35 pm

    Lluitar contra una destinació tant mediatitzada també mereix reconeixement. Podries omplir la banyera per a la Coco. Dic jo.

  3. Montse 05/02/2012 a les 2:07 pm

    Un dia o un altre havia de passar: la coco és piheta, el preu de la camisa és pihet, però el lloc on es fabrica em sembla que no ho és tant (ergo el fil ja no és el que era), També, per què no dir-ho, les magres butxaques dels soferts usuaris fan que les coscos d’avui en dia pateixin un cicle infernal de rentar-assecar-planxar rentar-assecar-planxar (etc, etc, etc) que els avantpassat de la coco mai havien imaginat ni en els seus pitjors malson (ergo els cosits es descoseixen).

    Si jo enxampés una coco en caiguda lliure, crec que acabaria els seus dies exposada en una vitrina fent companyia al dibuix d’un dinosaure i la foto d’un rinoceront blanc (galeria d’animals extints). Però aquesta no és la meva coco, per tant esperaré l’episodi 2 a veure el què.

  4. senyora Adolfina 06/02/2012 a les 11:05 am

    M’admira que el narrador omniscient de la història sàpiga que es tracta d’una femella, perquè és així com entenc les concordances en femení de la bestiola piheta. A la foto no se li veu el sotacua.

  5. Lo rat 06/02/2012 a les 4:50 pm

    Sr X, cocontinuarà sidéuvol, sí.

    Tomàs, cert, no sé si és gaire lluitadora la Coco, però jo ja he obert l’aixeta.

    Montse, psí, el pihisme ja no és el que era, segurament, però la Coco em sembla que és una nostàlgica.

    Senyora Adolfina, la Coco Costa és una femella per motius força semblants als que expliquen la masculinitat del fem fatal.

  6. Reflexionem-hi 07/02/2012 a les 7:17 pm

    UF! Tant de temps voltant per WordPress i sense passar mai per aquí! Garanteixo la meva presència d’avui en endavant, si no faig nosa (com que som vells amics amb alguns comentaristes m’hi trobaré com a casa, vaaaa, porfi, porfiii!!!!) Felicitats, tots els Quims treballen de meravella, que no parin de treballar mai!!

    I pel que fa al cocodril, esperarem a veure què passa a l’Episodi II (ep! Que t’avances a les reestrenes de Star Wars…ells encara van pel primer!!)

  7. Pingback: El primer repte « El fem fatal

  8. Pingback: No res, ni hilisme, nena « El fem fatal

  9. Pingback: Alabat sia el Pinyó! « El fem fatal

  10. Pingback: Guerrilla de sexes (amb baixes) « El fem fatal

  11. Pingback: Bisca l’hanalfavetisma « El fem fatal

  12. Pingback: Una crisi impressionant « El fem fatal

  13. Pingback: L’eclosió « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: