El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La colomassa de la mar

Ben lligat el nas de cartró, grotesc, em passejava pel moll amb un imponent diccionari de sinònims sota el braç. El barquer, vulgues no vulgues, em féu navegar mar endins. Era un pastor anglicà, i em volia demostrar com els miracles més bells s’han esdevingut a la mar. En adonar-se, però, del meu nas arbitrari, tingué la polidesa de calar-se el seu. Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la Mar; que la terra era només en el nostre planeta un accident, un fenomen transitori. “Els homes —em deia— són la colomassa de la mar.” La gran inconeguda dels homes era, per al meu barquer, una peixera esfèrica errant pels espais celestes per a esbargiment dels àngels.

“Notes sobre la mar”, 2.

No havíem vist mai, en mar, tants de guants de peluix amb ànima de goma i enduts pel corrent, amb anells papals al dit del cor i al novell. Han passat pels esculls de Portitxó, insolents i arrogants, negres de negre de borrasca, els ditassos botits per velles granissades i botons d’ull d’aeròlit que peta a la Verdera. No havíem vist mai tanta de flor de llana amb sentors de mol·lusc en un sorral opac, tanta d’ombrel·la roja saltant de vinya en vinya, tanta de mel i de neu espesses embotades a les calmes del moll, com quan avui tornaves, Eugènia, d’un exili de segles, escumosa de sabons boreals, a la gropa nocturna d’un búfal.

“Després d’un exili de segles, torna a la gropa d’un búfal”

En el 25è aniversari de la mort de J. V. Foix

Anuncis

3 responses to “La colomassa de la mar

  1. senyora Adolfina 30/01/2012 a les 10:47 am

    No sé si em sento més colomassa o flor de llana, però alguna cosa ben inútil surant a l’aigua sí que deu ser el més acostat al que els filòsofs anomenen l’essència de l’home.

  2. Sr X 30/01/2012 a les 12:37 pm

    Colomassa, com deia l’altre (que no cal anar a buscar ben lluny),
    que és capaç de mastegar o xarrupar
    o de percebre el tacte de les coses
    o d’aspirar les flaires de l’estiu
    o d’entendre la paraula i la música
    o de fitar el que tenen al darrere.

  3. Tomàs 31/01/2012 a les 7:58 pm

    Jo en canvi em confesso ésser terrenal. Terrenal de Terra, no pas del Paradís paradisíac. Si soc a l’aigua m’hi trobo bé, però se que no soc d’aquell regne, i menys amb tanta colomassa per allà en suspensió.
    Per altra banda, si hagués de tornar de segles d’exili d’alguna manera poc habitual i sense utilitzar els transports públic, preferiria tornar “escumosa de sabons boreals”, que no pas a “la gropa nocturna d’un búfal”.
    És que entre la colomassa i la gropa d’un búfal, no ens ho poseu fàcil, la veritat.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: