El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La força bruta de la brigada de neteja

Contra determinades potències malignes només hi ha una solució possible: la força bruta. Com més mesquines i eficaces són les tàctiques de l’enemic, més ben dissenyada i contundent ha de ser la nostra estratègia. Perquè el punt feble dels higienistes obsessius és precisament la manca de previsió a llarg termini. Sempre amb el cotonet, la pinteta, el potet de colònia, l’esprai de desodorant, la galleda de lleixiu, la mànega industrial d’aigua a pressió, l’avioneta d’ensulfatar a la mà; són com robots, només saben quadricular la seva zona d’operacions, armar-se de desinfectants irritants i pudents i aplicar-se, implacables, a la pulcra aniquilació sistemàtica, mil·límetre quadrat a mil·límetre quadrat, de tot germen vital.

La meva preciosa Arboretetum pica, que gràcies a l'estratègia de la força bruta, va creixent a bon ritme.


I això és fatal. Preguntin-ho, si no, als soferts hostes dels tremebunds virus i bacteris de quiròfan, tan agraïts –aquests; aquells només, ai las!, al començament de ser ingressats– a la febre esterilitzadora tan pròpia de l’època d’encegament netejador covard i poruc que ens ha tocat viure. O a les meves estimades aranyes residents anticafeïna i la meva flora de pica, amenaçades més d’una vegada (i més de dues), per les temibles potències higienistes.

És pel bé de la humanitat en general i el dels meus carinyos en particular, doncs, que hem d’aconseguir infiltrar la força bruta en totes les brigades de neteja. Mirin-se-la bé i ja em sabran dir si no és la nostra Joana d’Arc: el perfil inconfusible del clip rovellat sobresortint darrere l’orella, les grenyes greixoses enganxades al front, el somriure còmplice de carrall i nicotina, les taques marronoses sota les aixelles, i les ungles amb dol; esperançador presagi de la derrota definitiva de l’enemic. Només ella, amb el seu xiclet i la seva desídia, pot minar la moral de l’enemic i garantir-nos la victòria final: el reestabliment de l’equilibri natural que la vida, espavilada ella, crea espontàniament; entre altres llocs, als sostres i a les piques.

La meva delicada acròbata de la cuina delectant-me amb un dels seus passos circdusoleilans.

Anuncis

9 responses to “La força bruta de la brigada de neteja

  1. Sr X 22/01/2012 a les 2:13 pm

    Tots els déus, grossos, petits, seriosos, fotetes, bonassos, malèvols, sagaços, llondros, llestos, badocs, savis, ignars, poderosos i miserables -de nets o bruts no n’hi ha-, recompensaran la seva comprensió per les aranyes.

    • Lo rat 22/01/2012 a les 8:20 pm

      Tant de bo que ho facin els grossos, seriosos, bonassos, sagaços, llestos, savis i poderosos, que si em recompensen els petits, fotetes, malèvols, llondros, badocs, ignars i miserables ja em veig la casa lluenta lluenta i els meus carinyos ronyosos agonitzant a la paperera.

  2. La senyora Adolfina 22/01/2012 a les 10:54 pm

    sou un bruts, més bruts que tots els vostres déus, que no es deuen haver dutxat mai.

  3. Montse 23/01/2012 a les 8:03 pm

    La teva “planta piquera” m’ha recordat que fa temps em van sortir bolets sota la catifeta del cotxe… val a dir que la neteja del vehicle no és cosa meva i que sota les catifes de casa no m’han sortit mai plantes ni fongs… de moment.

    • Lo rat 23/01/2012 a les 10:34 pm

      No se’m desesperi, que amb el sentit comú que la caracteritza i la força bruta que li recomano no li costarà gens crear-se un ecosistema a mida dins de casa. Els bolets al cotxe poden ser el començament d’una nova vida plena d’aventures!

  4. Tomàs 26/01/2012 a les 7:04 pm

    Aquesta estranya relació potser la podriem definir amb el títol d’una cancó: no es amor, es obsesión.

    No soc massa de cap animal que tingui més de 4 potes, però al es aranyes no els hi tinc especial mania. Algun ensurt si que m’han donat, però un sempre pensa que qui ha errat és un, i no pas l’aranya.

    • Lo rat 27/01/2012 a les 7:25 pm

      Cert, hi ha poques bèsties que l’encertin més sovint que les aranyes. També és cert que lo nostre és tirant a obsesión, tot i que més d’ella cap a mi que no pas al revés.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: