El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El millor regal reial

Vet aquí que fa una mica més de 2000 anys, tres reis ociosos de les llunyanes terres de l’Orient, farts d’escalfar el tron mentre els seus súbdits anaven fent amb la seva economia de subsistència, van posar-se a badar. I quina no fou la sorpresa dels badocs coronats suats de cul quan van veure passar un estel que els indicava un camí joiós de redempció i felicitat eterna.

No s’ho van fer dir dues vegades. El primer es va fer arreplegar tota la mirra que va poder fins a exhaurir-ne les existències. El segon va requisar tot l’encens dels temples, latrines i paradetes hipies. I el tercer va obligar a fondre tots els objectes d’or del regne, queixals inclosos, i, carregat de lingots, es va afanyar, al costat dels altres dos, a seguir l’estel.

Camina que caminaràs, els tres reis esperançats van travessar deserts, serralades escarpades, valls feréstegues i un esquitx de mar fins que –oh, ah!– van contemplar que l’estel s’aturava. I no només això sinó que es multiplicava i els indicava, molt amablement, on havien d’ingressar la mirra, l’encens i l’or, per obtenir la tan desitjada felicitat; concretament: a la paperera (amb comissió), a la paperera (amb comissió) i a les arques de l’establia (amb comissió), respectivament.

I aquells tres reis, completament redimits de la seva època ociosa, es van posar a treballar per alimentar més i més aquella meravella sobrenatural que convertia els objectes brillants en una nova promesa d’una nova promesa de felicitat futura. I tant satisfets van quedar amb les promeses de la seva nova fe que van fer-se’n profetes. I les seves prèdiques van tenir tant d’èxit que encara avui, si gireu el cap ara, per exemple, ara mateix, segur que veureu un adepte de la religió de l’estel adorant un dels múltiples altarets dispensadors de promeses de felicitat futura.

L’estel joiós que somnien tots els nens grans.

Anuncis

4 responses to “El millor regal reial

  1. Tomàs 07/01/2012 a les 2:14 pm

    Pobres Mags, imposats com a Reis per a la posteritat, en no deixar que la Història recollís la veritat dels fets.

    Així i tot, varen tenir bona vista amb la seva inversió, de fet encara dura. D’existir avui en dia, jugarien a la borsa.

    • Lo rat 12/01/2012 a les 5:21 pm

      Sí, ara que la monarquia està tan desacreditada és una autèntica llàstima. Tot i que no sé si és pitjor passar a la història com a capitalista entusiasta.

  2. Sr X 07/01/2012 a les 7:58 pm

    Doncs jo sóc partidari que la usura, a més de pecat, torni a ser delicte.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: