El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Comunicació eficaç 1: A la merda l’escriptura, visca la recitació

Torna a estar de moda queixar-se que llegim poc. Però si és massa, que llegim (i escrivim)! Però si ens ho han dit i repetit els savis més savis des de sempre: no confieu les vostres cosetes a la lletra escrita i, sobretot, no us fieu del que està escrit. I que, en part, aquesta idea desvetlladora floti damunt dels nostres caparrons desconcertats perquè el trampós de Plató, per cagar-se en l’escriptura, escrivia diàlegs, només demostra quina santa raó tenia l’il·lustre barbut de desconfiar de la lletra.

Perquè, que potser és poc el cost astronòmic en neurones pansides prematurament per la lectura obligatòria del nefast La gata de retales? O bé, qui no ha enviat un correu electrònic agraint X a Y, i ha rebut un cap de cavall amb una nota indignada de Y insultant-lo per haver gosat retreure-li X? En resum, quants quixots, divorcis, úlceres, tongos literaris, desfalcs, dictadures, despreniments de retina, esllavissades a Montserrat o espremudes cruels de calamars fins a l’última gota de tinta, entre altres calamitats, no ha alimentat aquest mal costum de comunicar-nos per escrit?

Podríem parlar més. Sí, però com és ben sabut, parlar ens avorreix i aviat deixaríem d’escoltar. La música, en canvi, és tota una altra cosa (com s’explica sinó l’enorme tolerància de la població als omnipresents fils musicals?). És evident, doncs, tal com recomana l’Escola Bernsteiniana de Comunicació Eficaç, que només podem fer-nos entendre bé per mitjà de la recitació. Només recitant sempre (i sempre vol dir sempre), sigui quin sigui el missatge (el Fedó, un mal de queixal, la pujada del preu del pollastre), podrem fer avançar lliurement la comèdia humana que ens ha tocat representar sense l’engany constant dels apuntadors, esclaus encara del superalfabetisme embrutidor que ens ha dominat durant massa temps.

Vet aquí la il·lustració sonora de l’EBCE:

Encara són a temps de demanar un piano de butxaca als reis per fer la comunicació més fluida.

Advertisements

8 responses to “Comunicació eficaç 1: A la merda l’escriptura, visca la recitació

  1. kalamar 02/01/2012 a les 7:58 pm

    I a sobre també diuen la letra con sangre entra: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:La_letra_con_sangre_entra.jpg
    seguiré la sèrie aquesta de Mr Bernstein, un gran orador.

  2. Sr X 02/01/2012 a les 10:10 pm

    El problema, com sempre, és la falta de formació. A veure, quants professors de secundària (o d’universitat!) serien capaços de rapejar una classe? Així no anem enlloc, i ho dic seriosament.

  3. Tomàs 03/01/2012 a les 2:29 pm

    Des de que tinc bloc, he experimentat que llegeixo menys (llibres), llegeixo molts posts i escolto més música.

    Pel que fa a la recitació, la veritat és que no la busco, si me la trobo bé, però no és el meu fort.

  4. Lo rat 03/01/2012 a les 5:40 pm

    Kalamar, gràcies per aportar més proves irrefutables a favor de l’imperi de la recitació. De tan remenar amb la vara com il·lustra el senyor Goya és més aviat sopa de lletres el que es devia aconseguir.

    Sr. X, amb més profes com el sr. Bernstein,, a banda del preu del pollastre, sabríem molt més de tot i tindríem uns quants traumes menys.

    Aviat serà el fort de tothom, no pateixi. Comenci a recitar els posts i ja veurà que les olles li sortiran soles.

  5. Montse 03/01/2012 a les 6:49 pm

    Ah, potser aquesta és la clau que explicaria per què era incapaç de fer multiplicacions si no les cantava i per què han passat més de trenta anys (rebufa!) i encara recordo punt per punt la “Canción del pirata”. Quines coses, Rat!

  6. La senyora Adolfina 05/01/2012 a les 7:29 pm

    A mi em martiritza el cervell quan se’m reciten per dintre les poesies que vaig aprendre fa cinquanta anys a cole i que no puc expressar en veu alta ni en forma de rap in de cap manera perquè potser rebria un prell de bufes. Quan estic tota sola de vegades les recito, però no és una experiència del tot satisfactòria. Em salto versos i n0enganxo d’altres. En sé en diversos idiomes… Ho sento, Rat meu, la recitació se m’ha tornat en contra…. En canvi –consolem-nos— m’agrada molt que em llegeixin llibres enregistrats ens CD o MPtresos: del Quixot al Paradís Perdut. Com ho veus?

    • Lo rat 05/01/2012 a les 7:55 pm

      Em sap greu que els versos la martiritzin, però no em negarà que la comunicació dels seus mestres (per sàdics que fossin) va ser eficaç… Això de la recitació enllaunada ho veig estupendo; què vol que li digui, a tothom li agrada que li expliquin contes.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: