El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Enigmerda de dissabte esmunyedís

Hi ha algú més a qui deprimeixi profundament que avui 22 titelles i els seus titellaires de cigar i copalta ens segrestin el dia sencer? I dic avui només, per delicadesa, perquè sé que n’hi ha molts amb síndrome d’Estocolm, i perquè la resta de la setmana m’he aïllat prou per aconseguir ignorar, de moment, la marca dels calçotets del nostre nou excel·lentíssim messies calb. Però avui ja no hi ha escapatòria, ja puc emparedar-me dins l’habitació que el meu dret a la no-informació (si tothom se n’inventa, de drets, perquè no ho puc fer jo?) serà violat sense contemplacions per radiopredicadors histèrics i tota la caterva d’opiòmans acaparadors de decibels que m’envolta. Resignació?

De moment, enigmerda al canto:
Com a l’ós feixuc desacostumat als salmons hipermusculats; com al jaio que veu córrer el nét aficionat a llepar les ratlletes del pas de vianants amb el semàfor en vermell; com a l’ànima càndida que, anant de tapes, es troba davant d’un xipiró tendre de mirada acusadora; com al corb presumit i formatjòfag afalagat per la guineu; com al francès devorador d’anques de granota, galleda en mà davant d’un toll, un dia de pluja; com a l’adolescent tancat al vàter que intenta sostenir amb la mà esquerra la revista setinada; com al porter del barça criptomadridista, hi ha coses que…

Solució de l’enigmerda:
…se’ns escapen de les mans.
Tot i que, com demostra l’experiència del pelut (i, per tant, amb més dret al títol de messies) del vídeo, el que se’ns escapa de les mans no ha de ser necessàriament penós, abusiu, avorrit i embrutidor com el resultat inevitable de la gran confabulació d’avui contra la meva pau d’esperit.

Anuncis

5 responses to “Enigmerda de dissabte esmunyedís

  1. no a la informació 10/12/2011 a les 11:27 am

    A Girona no hi ha metros empantallats ni diaris gratis a l’entrada i a la sortida que diuen el mateix per mil boques vomitadores. Però en casos com el d’avui no hi ha comarques que valguin: ni els passejadors de gossos matinals tenen cap altre tema de salutació fora d’EL TEMA. A casa ens n’anem a passar la tarda al Rosselló amb l’esperança que no hi hagi cap apocalipsi en el sector de la USAP. També podríem experimentar amb els pianos a veure si sabem tocar a quatre mans la novena de Beethoven: almenys podríem produir un estrèpit colossal durant una hora i mitja (descans a la mitja part però no durant la pròrroga). També es podrien contractar el gitanos de la cabra dalt de l’escala, aquells que tocaven a la cantonada. Es tractaria d’un duo amb el nou Beethoven…

    • Lo rat 10/12/2011 a les 2:12 pm

      Fins i tot l’estampa esgarrifosa que descriu seria bastant més bonica de veure que la pallissa que ens espera. Gràcies per la seva solidaritat, en un dia com avui s’agraeix saber que no estem sols.

  2. Sr X 10/12/2011 a les 6:58 pm

    Doncs, si no és per vostè, jo hauria continuat sense tenir-ne ni idea.

  3. Tomàs 10/12/2011 a les 7:16 pm

    No hi ha escapatòria, tret que agafis el cotxe i marxis per l’autopista sense encendre la ràdio. O et quedis dins el cotxe i dins el pàrquing.

    Avui n’hi haurà molts i moltes que acabaran amb la mateixa cara d’esverat que fa el del vídeo.

  4. Lo rat 10/12/2011 a les 7:22 pm

    Sr X, fascinant, ja era fan de la seva persona, avui més. Ja em donarà l’adreça del búnquer per enviar-li un ram de flors.

    Tomàs, dins el cotxe dins el pàrquing i dins les orelles, quatre dotzenes de taps.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: