El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Puntax, la felicitat és una fulla d’afaitar encastada a una u

L’aportació d’avui al coeficient de felicitat (el final, el que gràcies a un antic amb barba sabem que és l’únic bo) era, fins a les 18.37, patètic. Tant se val que s’hagi pogut anticelebrar la celebració oficial amb una botifarrada a la constitució espanyola, la visió de les vuit (vuit!) banderes espanyoles de l’edifici del davant i dels pontistes insolidaris saltironejant pel carrer tenia tots els números per fer baixar la meva mitjana de felicitat a avaluar el dia de dinyar-la uns quants quilòmetres per sota del clot més fondo cavat per l’estruç més deprimit, trist i covard de tots.

Però a les 18.37; ah, a les 18.37! A les 18.37, a la mai prou lloada papereria Piscis del carrer de Rocafort, ha tingut lloc l’esdeveniment més feliç de la meva vida. He fet la meva primera i única compra de Nadal: dos puntax. Dos!

Puntuació del satisfacciòmetre: 9,9

Justificació del jurat:

  • Comporta una reconciliació immediata amb un passat turbulent. Tan bon punt s’agafa el puntax amb la mà (sense tocar la fulla), cicatritzen, com a mínim, disset traumes infantils de cop (encara que faci 24 anys que es va perdre el contacte amb la nena de l’estoig rosa mutilat).
  • Apaivaga l’afany consumista. Haver comprat un objecte desitjat fervorosament des del tràgic accident amb l’abusananos de l’estoig marró germà de la nena de l’estoig rosa mutilat proporciona un benestar tan immens que anul·la cap altre desig de posseir res més ni fer res més que no sigui fer punta (molt i molt fina) al llapis; literalment.
  • Redueix l’estrès del psicòleg del dependent de la papereria del costat de casa, ara que no caldrà tornar-hi cada dos dies a preguntar si, per casualitat, ha trobat algun puntax amagat en algun calaix encara que, sí, que ja sé que no es fabrica, ni es distribueix i que kaputt, finito, stop, però…
  • Incita al ludisme de butxaca. El fet que permeti fer punta als llapis que no caben a la maquineta estàndard i que, precisament per aquesta enorme superioritat, el pervers i envejós loby maquinetista enfonsés l’única fàbrica puntax del sistema solar, no pot fer sinó conduir tota la població, majoritàriament orfe d’un estri tan absolutament necessari i per tant prou encegada per obviar el fet que les maquinetes fan un ús impropi del seu nom, a la completa destrucció de tota mena d’aparell mecànic. Ara.

Dos, dos puntax, i sense rovell! Ara ja sé que just abans de palmar-la seré l'home més feliç de món. iupi.

Anuncis

15 responses to “Puntax, la felicitat és una fulla d’afaitar encastada a una u

  1. Montse 06/12/2011 a les 12:04 am

    Mmmm… ja em sembla sentir l’oloreta que feien els llàpissos nous i les gomes de nata.

  2. Sr X 06/12/2011 a les 1:39 am

    El progrés tecnològic que va dels puntaxos a les maquinetes fa venir vertigen.

  3. Lo rat 06/12/2011 a les 9:33 am

    Montse, ah, la pituïtària! N’hi ha que flipaven sucant magdalenes al te, per a mi recuperar un puntax ha estat com sucar un bollicao a la coca cola.

    Sr. X, no se’n rigui que jo, quan em miro el puntax i la maquineta posats de costat, m’he d’agafar fort a la taula.

  4. mortadel.la 06/12/2011 a les 9:34 am

    Perdona, eh? Puc dir, ostreeeeeeeeeeeeeees, un sacapuntas!…..?
    En guardo un però no sé a on.
    Vinc gràcies a la Kalamar, Has encertat l’endevinalla.
    He passejat una micona pel teu bloc i, dir-te que en més d’una ocasió, m’he partit de riure…
    Un molt bon bloc! Felicitats!

  5. mortadel.la 06/12/2011 a les 6:47 pm

    Per la vostre? Mai ha estat meva, Rat. Jo estic en un altre lloc, aquest: http://mortadellacasolanablogspotcom.blogspot.com

    • Lo rat 10/12/2011 a les 12:31 pm

      Ai, doncs perdoni, m’he fet un embolic. I a més el seu missatge arriba tard perquè misteriosament havia anat a parar a l’spam. El fem fatal, del tot.

  6. Cristina 07/12/2011 a les 1:18 pm

    Hola Ratet: Si vols, jo et puc fer assolir el nivell 10 de satisfacció -prestacions eròtiques a banda-. Puc anar més enllà del Puntax i parlar-te del tira-linies, els potets de tinta “china”, els regles, els Rotring®, l’estoig del compàs i els seus accesoris -que conservo com petites joies d’orfebreria-, de quan es dibuixava sobre paper, de quan s’esborrava amb goma per llapis/tinta, del Letraset®,
    dels originals per impremta muntats a mà, i de quan el dinosaures dominàven la terra. Tu mateix.

    • Lo rat 07/12/2011 a les 2:09 pm

      Aaah!, però vostè és conscient de la tortura psicològica que representen totes aquestes obscenitats porcotes de l’època del grafisme juràssic que m’esmenta i que només he vist fer servir als mestres? Rotringgggg!

      • Cristina 07/12/2011 a les 6:04 pm

        Oooh! tu est molt jove Ratet, però quan arrivis a la meva edat, comprendràs que no hi ha res a la vida comparable a la artesania o com fer-s’ho tot manualment un mateix.
        Ja m’ho diràs.

  7. volta que volta 07/12/2011 a les 6:54 pm

    jo tinc una maquineta de manivela

  8. Tomàs 07/12/2011 a les 9:10 pm

    Jo n’era fan d’aquests estris. Els preferia a les típiques maquinetes.

    La punta irregular que s’aconsegueix amb el puntax és inigualable. Així i tot, no parava de fer-hi punta i gastava els llapisos a una velocitat no autoritzada.

  9. Lo rat 07/12/2011 a les 9:17 pm

    Cristina, no m’exageri l’edat que l’experiència no li poso en dubte, però l’anar de copes amb els diplodocus sí. Pel que fa a la remenamenta manual, jo en sóc del tot partidari. Per a batalletes, consells i lliçons, tot orelles.

    Volta que volta, això de la maquineta de manivela tinc un amic amish que, quan li expliqui, tindrà un atac de cor. No li fa vergonya!?

    Tomàs, només puc dir-li: sí, sí, sí. L’ús del puntax reactivaria l’economia, en concret la del sector del llapis, a banda, és clar, de parir uns dibuixos amorosament boteruts.

  10. kalamar 08/12/2011 a les 1:22 pm

    A mi em fan por els puntax, tenen un port de guillotina..de fet em vaig enrodanxar la punta del dit de petita i és clar, per Reis, vaig demanar la maquineta elèctrica que devorava els llapis però els deixava ben punxaguts i assassins.

    • Lo rat 08/12/2011 a les 7:43 pm

      Ah, així, el puntax incita al ludisme de butxaca i, paradoxalment, també a la revolució francesa? No em digui que no és una meravella de trastet. Ara, comprenc perfectament que els reis contribuïssin a allunyar-la de la mala influència guillotinil; empalar, encara que sigui amb un llapis, sempre queda més regi.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: