El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El cognom de la rosa

Surroca, m’acaben de confirmar que el cognom de la Rosa és Surroca.
Quan hi ha Eco, però:

De tant en tant, quan el gnom ha de viatjar lluny, s'acompanya del seu cognom volador.

Solució del pseudoenigmerda:
oca, oca, oca

Una mica lamentable, cert, últimament no sé què em passa. Però podria ser pitjor, podria preguntar al meu lector més devot si vol que ho deixi córrer, i haver-me de sentir dir que “sí, cony ja”.
O si m’ho hagués de sentir dir dins la sala del tanatori de Girona:

En fi, que per molt suport que tinguem, al capdavall, tot plegat no deixa de ser volàtil, i només ens queden els gnoms; que stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus, vamus.

Advertisements

7 responses to “El cognom de la rosa

  1. Tomàs 01/12/2011 a les 8:52 pm

    Si en Eco llegeix el teu post potser et fa un comentari, ja que en joc de paraules ell n’és un mestre.

    No deixis els pseudoenigmerda són uns sa exercici mental. Malgrat jo soc dolent en aquest exercici neuronal.

    Darrerament hi ha moltes coses volàtils. El que més em preocupa és que també són volàtils els Conceptes, els Drets adquirits i d’altres coses més importants que la Borsa.

  2. Montse 01/12/2011 a les 11:50 pm

    No te’ls escoltis pas, els lectors devots! Tu estolta’t els fidels 😉

    Que bonica la darrera frase… ni buscant-ne la traducció n’he copsat el significat, però tingues pietat i no m’ho tingues en compte. Pensa que et comento mentre veig l’entrevista d’en Mas i tinc el cap com una casa de pagès (ah, clar, com un mas… tot lliga!).

  3. Pons 02/12/2011 a les 11:31 am

    oca, oca, oca? buff…. vaig a drogar-me una mica…

  4. Sr X 02/12/2011 a les 12:08 pm

    OH QUE Mono! S’ho mereixia, eh!

  5. Lo rat 02/12/2011 a les 3:29 pm

    Tomàs, gràcies pel suport. Ja se sap que les coses volàtils, quan s’evaporen, refresquen (o congelen).

    Montse, gràcies! Quina coincidència, mentre vostè es mirava en Mas, jo em mirava El gran Macabre (amb conseller d’economia inclòs, entre el públic, de moment).

    Pons, una activitat molt més productiva que enigmerdar-se, sí, senyor.

    Sr. X, és lo que tenen els gnoms, ja poden ser tan falsos com vulguin –no sé si sap que són caníbals i esclavistes–, que no hi ha res com ser rabassut per caure mono.

  6. Sr X 02/12/2011 a les 4:17 pm

    Ara sí!
    Què diuen els gnoms, vestits, a les oques quan estan a punt per a emprendre el vol?
    “Guillem, ocam!” (A veure si la vergonya d’altri li fa venir vergonya pròpia i deixa de fer jocs de paraules!).

    • Lo rat 02/12/2011 a les 8:35 pm

      Veig, oh gran mestre, que també és un gran teràpia xoquista. Això que m’aplica em sembla que algun savi xinès o altre en diu “apagar el foc afegint-hi un excés de llenya”. Viam si funciona…

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: