El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El nen i el vell que pintava

Vet aquí que una vegada, en una classe de pintura habitada majoritàriament per jubilats, hi va anar a parar un nen que volia ser pintor. La professora, menystenint incautament la seva labor pedagògica i, per tant, repressora, es va limitar a donar al nen un llapis i un paper i a dir-li: «té dibuixa». Com no podia ser altrament, al cap de tres segons, el nen es va aixecar de la cadira, es va acostar a un vell que pintava assegut davant d’un cavallet i li va preguntar:

–Tu, quan eres petit, eres un nen?

El vell el va ignorar,  potser intencionadament o potser perquè sordejava, i va continuar pintant. Llavors, el nen, una mica més fort, va repetir la pregunta. Com que el vell tampoc no contestava, va tornar a repetir la pregunta, no solament una segona vegada sinó una tercera, una quarta, una cinquena, una sisena i una setena vegades; cada cop amb un to de veu més alt. Després va parpellejar i, assenyalant l’angle superior esquerre del quadre, va dir-li, gairebé xiuxiuejant:

–Et tremola la mà i això fa que l’sfumato de la serralada et quedi ple de pinzellades lletges. Digues, eres un nen?

El vell va desviar per primera vegada la vista del quadre, es va mirar el nen i li va preguntar:

–Tu tens ganes de fer-te gran?

I el nen va contestar:

–Sí, sí, sí, quan sigui gran seré un gran pintor!

Llavors el vell va fer petar la llengua i va dir:

–Llàstima, perquè, mira, de la mateixa manera que jo no he estat mai un nen, tu tampoc no creixeràs mai. És més, tu i jo som simètrics. Veus aquesta mà –li va agitar el pinzell davant del nas–, vol dir que em faig gran. Tu, en canvi, t’estàs fent petit perquè ets un nen minvant, els sé veure d’un tros lluny jo, els nens minvants com tu.

–Això no és veritat –va dir el nen, intentant controlar el tremolor del llavi inferior–, tothom em diu «oh, que gran» quan fa temps que no em veuen.

–És per no fer-te patir. Que ho notes tu, que creixis?

–No.

–Ho veus, això és perquè minves. Tu mira’t cada dia al mirall just després de llevar-te i te n’adonaràs. Tu fas com jo, però al revés; mira, veus, ja t’he esquitxat la camisa; mira, mira com em cau la bava quan parlo massa; mira aquí dins l’orella, veus quants pèls?; i, ensuma fort, sents aquesta pudor de m…

Però el nen ja havia desaparegut, i de la seva presència, en aquella classe de pintura, només en va quedar un full en blanc damunt la taula.

Advertisements

4 responses to “El nen i el vell que pintava

  1. Sr X 27/11/2011 a les 7:09 pm

    Quan sigui gran (una mica més), vull ser com el vellet del microconte. Si no és que estic minvant i no me n’he adonat!

  2. Montse 28/11/2011 a les 12:43 am

    Qui sap, potser el nen i el vell eren com la lluna i després d’una fase minvant els ve una fase creixent i així una fase rere una altra i van fent voltes i voltes entre els estels… és que avui necessito un final feliç o alguna cosa que se li assembli.

  3. Tomàs 28/11/2011 a les 12:54 am

    Jo aposto pel iaio pastiller que pateix o gaudeix d’al•lucinacions. Per tant, ni classes de pintura, ni nens minvants, ni res. Solament pastilles.

  4. Lo rat 28/11/2011 a les 8:13 pm

    Sr. X, jo m’hi he fixat bé, i vostè no és prou repel.lentíssim per ser dels que minven. Bona sort amb l’objectiu, doncs, (que l’acompleixi d’aquí molts anys, però).

    Sra. M., si vostè els vol còsmics, el nen i el vell, que siguin còsmics i que gravitin eternament al voltant de la terra. De fet, hi ha una pel.li dibuixada pel sr. Moebius que ja va una mica per aquí. Pot ser que es digui “els senyors del temps”? Al gra, si se la mira (o, pel mateix preu, si es mira qualsevol il.lustració del sr. M), sospito que la pot fer feliç si més no una estoneta.

    Coi, sr. T., si em diu que la psicodèlia no té edat, pos d’acord. Pastilletes pel nen i per la nena.
    l

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: