El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Les reivindicacions de l’Internet

L’Internet es queixa. N’està fart, que la gent faci veure que no el veu. Que si la xarxa, que si l’espai virtual. “Voleu fotre el fotut favor de dir les coses pel seu gnom”, pensa cada vegada que algú s’hi refereix amb eufemismes que ofenen el seu amor propi de treballador incansable, o quan algú li tecleja la inicial en minúscula. “Amb els tios alts i grossos o amb els que tenen contracte no hi ha tanta conyeta, hòstia”, ressona el seu cabreig. I és que ja no hi ha modus i la gent, del que fa la feina des de dins, en passa. D’ell! de l’Internet! que, com a bon americanet fet a si mateix, va començar repartint diaris, venen gossets en zel i fent de becariet a l’exèrcit i que goita-me’l ara: té tots els diaris del món sota els seus dominis, és l’indiscutible rei del porno i porta de corcoll tots els militars, escagarrinats amb els hackers reprogramadors de míssils nuclears.
¿Té raó o no, doncs, l’Internet, de reivindicar que es reconegui com cal el seu paper de gnom humil però tasca ingent? ¿És o no és ell el principal responsable que la humanitat hagi acabat confirmant la sospita que la corroïa des de fa uns quants segles? Perquè val a dir (a favor seu?) que ara sabem del cert que la nostra insaciabilitat no és retòrica, sinó que és, com el seu gnom indica, insaciable. Cada vegada tenim més set de set, i set per set catorze, agafa un… Però, no, ara no és el moment de venir amb frivolitats. I és que ara ja no hem de fer veure que aspirem a trobar el que busquem i trobar-nos-en satisfets, sinó que ja podem mostrar obertament que busquem, sense parar, el que trobem, sigui el que sigui, sense parar, i, és clar, no deixem mai de trobar que busquem sense quedar mai satisfets del que trobem. Gràcies a qui? gràcies a l’Internet.

Fins i tot l'Internet ha de sortir a fer el cigarro. Un cas evident que el poder de la llei del tabac va més enllà que el del gnom que fa la cosa.

Així, tingui o no raó d’estar emprenyat, no hi ha cap dubte que l’Internet és el més gran dels gnoms que fan la cosa. Per això, els Quims el declarem el personatget de la setmana.

Anuncis

11 responses to “Les reivindicacions de l’Internet

  1. Montse 23/11/2011 a les 6:41 pm

    Ho tindré sempre present: amb majúscula i amb reverència, molta reverència perquè si no fos per aquest mitjà (gairebé n’hauriem de dir medi, oi?) mai no hauria descobert els Quimets que finten i juguen amb les paraules i això fora imperdonable (bé, potser imperdonable no, però sí una autèntica llàstima).

  2. Sr X 23/11/2011 a les 8:05 pm

    De tant fumar, a aquest internet li han pujat els fums al cap. Tan pràctic que és ser a tot arreu i passar desapercebut, en minúscula i amb pseudònims. El poder autèntic és el poder a l’ombra i el pitjor que poden fer els éssers fantàstics és sortir del seu medi, cap a la llum i el fum: follet filat, follet follat! I en tinc més: gnom amb fum, gnom que es fum! Follet fumat, follet fumut! Etc.

    • Lo rat 23/11/2011 a les 9:25 pm

      Sí que es troba una mica important, ell, quan es busca. Ara, que li digui “fantàstic” potser li fa venir ganes de fumar amb boquilla i enroscar-se una boà al coll, o potser tria la parauleta com a cognom.

  3. Tomàs 24/11/2011 a les 9:03 pm

    Certament de vegades s’ha de trobar alguna persona prou lúcida per dir-nos que prestem la justa atenció a allò que realment s’ho mereix.

    Així i tot, sempre he pensat que Internet era dona.

  4. Pons 26/11/2011 a les 6:48 pm

    em sembla que Internet li queda poc tal i com el coneixem…
    http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Econom%C3%ADa_Sostenible

  5. puricatala 26/11/2011 a les 9:33 pm

    Que més vol internet de nosaltres si part de la nostra vida ja és seva.

  6. Lo rat 27/11/2011 a les 10:30 am

    Pons, potser sí, però tal com diu l’article sobre la llei de “sostenibilitat econòmica” (quin eufemisme més mono), àlies llei Sinde, que cites, potser canviarà en el sentit invers del que pretén la llei. Si establir webs mirall i proxys és tan ràpid, en tot cas molt més que la justícia apanyola, el que aconseguiran serà reforçar els mecanismes d’escaqueig que l’Internet domina tan bé. El que no mata, engreixa.
    Puri, (per cert, benvinguda!) potser ho vol tot totíssim de nosaltres? i és que allà dins, internat, pobre Internet, es deu avorrir si no juga una mica a fer de màtrix.

  7. Pingback: Bons, boníssims, fastigosament recontrabons propòsits d’any nou « El fem fatal

  8. Pingback: Enigmerda estelar « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: