El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Conte irreflexiu de la jornada preelectoral

Vet aquí que una vegada, per ordenament de Déu s’esdevenc que en una terra hac un ciutadà desil·lusionat que la tristícia de son cor no podia gitar, perquè no sabia si l’endemà havia d’anar a votar. Magre e descolorit per los treballs de sos pensaments, esdevengré en un bell prat on tres savis candidats que es disposaven a fer una barbacoa irreflexiva l’increparen així:
–Què, ja sap què votarà?
–Ai las, no ho sé pas –va dir ell.
–Si no fos que avui no podem fer campanya li demanaria el vot –va dir el candidat Rot–, jo sóc el canvi i bla bla.
–Calla, cabró –va replicar-li el candidat Pet–, en tot cas sóc jo que si avui no toqués reflexionar li demanaria el vot, sé com sortir de la crisi i bla bla.
–Sou uns hipòcrites –va murmurar el candidat Badall.
–Ah, vostè m’interessa –va dir, amb una espurna d’il·lusió, l’antic desil·lusionat a aquest últim–, què proposa?
–Mmmm, fixaré un sou màxim més aviat baixet i enviaré tothom a treballar mitja jornada, perquè hi hagi més feina, la gent tingui més temps per follar i menjar millor (valgui la redundància) i menys pasta per malgastar en collonades.
–Tarat, il·lús! –va escridassar-lo el candidat Pet– ningú no vol tenir menys, fas volar coloms, ningú no et votarà! Jo, en canvi, sí que vetllo per l’estat del benestar: ppppppprrrrrrrttttt!
–Jo vetllo pel creixement econòmic –va interrompre el candidat Rot–: rrrrrrroooooooottttttt!
–Jo també, jo també! –va afegir el Pet–: pppppprrrrrrrttttt!
I etc.
Llavors, el candidat Badall va punxar una botifarra, la va fotre a la brasa i va desaparèixer entre la fumarada com a bona darrera il·lusió que era.
El ciutadà, ara doblement desil·lusionat però, alhora, il·luminat, es va acomiadar cordialment i va tornar a casa, convençut que l’endemà aniria a votar, encara que només fos per evitar que el candidat Rot i el candidat Pet es beneficiessin de la seva abstenció per continuar sent els màxims expulsadors de gas tòxic de l’estat.

Fenit és lo Conte irreflexiu de la jornada preelectoral. Beneït ne sia el senyor Ramon, per la ajuda del qual és començat e finit.

Anuncis

11 responses to “Conte irreflexiu de la jornada preelectoral

  1. Sr X 19/11/2011 a les 1:29 pm

    A veure si d’una vegada s’instaura el vot negatiu. I qui tregui més vots que no s’hi pugui tornar a presentar. Posats a fer-se il·lusions (sense botifarra!)…

  2. Lo rat 19/11/2011 a les 1:44 pm

    Seria molt bonic, haurien d’imprimir moltes més paperetes, però.

  3. kalamar 19/11/2011 a les 1:54 pm

    Un conte per sempre, Lo Rat,
    de regal aquesta simetria dedicada al nostre paisà.

    Citar cot, si, Ramon Llull, nom aristocràtic.

  4. Pons 19/11/2011 a les 3:26 pm

    ara l’un, ara l’altra, ara l’un, ara l’altra, aquest país es molt repetitiu, no?

  5. daila 19/11/2011 a les 6:07 pm

    Votem votem votem, quan més petits els votats millor anirem.

  6. Tomàs 19/11/2011 a les 7:05 pm

    Hi hauria d’haver la possibilitat de restar vots. És a dir, s’hauria de poder votar de la manera tradicional que coneixem i també es podria restar 1 vot a la força política que triessis.
    Per cert, el conte molt original i entretingut. Molt bo.

    • Lo rat 20/11/2011 a les 1:55 pm

      Gràcies. Veig que coincideix amb la proposta del sr. X. M’agradaria veure la cara dels candidats amb més vots negatius. Els faríem portar orelles de burro tota la legislatura? haurien de copiar 300 vegades “he de fer més bondat i ser més bon polític”?

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: