El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La miraculosa sopa d’all

Ingredients
Aigua clorada, uns quants litres, tirant a molts.
Uns quants senyors i senyores matiners amb panxeta, banyador, gorret i ulleres (optatives).
Un viquilante, de taronja (samarreta i pantalonets), amb les capacitats –olfactiva i de reacció davant dels xiscles agònics– apagadetes.
Ell, el nostre heroi, l’Alls: l’aprenent de bruixot que cada matí s’empassa, per la més alta glòria de la gastronomia natatorioexperimental, mitja dotzena de cabeces d’all, després d’haver dormit amb un osset de peluix d’all i haver-se untat de loció d’afaitar d’all.

Preparació
Omplim una piscina d’aquestes de poliesportiu mitjanetes amb aigua clorada (lo just per permetre l’efecte EEDN). Deixem marinar un parell d’hores els individus matiners en Floid, Nenuco i Lavanda Puig (no hem de patir perquè veurem com, de manera natural, ells solets ja fan per manera de no esbandir-se mai, sota cap concepte, a la dutxa abans d’entrar a l’aigua). A trenc d’alba, els anem introduint a l’aigua, preferentment en dejú i llençats de biaix, de manera que el cap, amb els narius ben oberts, entri primer. Quan tinguem el caldo prou nodrit de feliços tropessons al punt d’intoxicació per clor, Floid, Nenuco, etc., nedant flotant amunt i avall… [redoble de tambors], el toc de gràcia: Hi deixem anar, amb l’amor del pastisser que corona la seva creació amb la millor cirereta, l’Alls. Ens esperem cinc minuts que ocorri l’efecte expansió-estupefacció-desintegració-neuronal. I, miracle: ja tenim a punt la transsubstanciació inversa de caldo proteïnic en sopa vegetal (d’all, bàsicament).

Qui no viu una experiència miraculosa cada matí, com diu en Gaspar Hernández (i molt bé saben les senyores C.M. i L.V., entre altres), és perquè no vol, o s’ha deixat el banyador a casa.

Anuncis

12 responses to “La miraculosa sopa d’all

  1. Pons 17/11/2011 a les 4:31 pm

    quan fa temps que no vaig a nedar sempre acabo descordinat mig ofegat i empassant-me aigua, però a la que li torno a agafar el ritme ja està

  2. ladia 17/11/2011 a les 7:11 pm

    Només de llegir els noms de la barreja d’olors coronades per l’all m’he marejat completament i he hagut de beure un traguinyol d’aigua del Carme. I si n’hi tirem un rajolinet a la piscina multiolorífica, què tal? A mi aquesta tada se m’ha posat bé.

  3. Montse 17/11/2011 a les 7:27 pm

    Rat, t’envio un calorós aplaudiment amanit amb un sincer “eeeeeccccsssss”. Entre la detalladíssima (i fidelíssima) narració d’avui i la del iaio iacuzzi crec que, a partir d’ara, per entrar en una piscina necessitaré un escafandre 😦

  4. Cristina 18/11/2011 a les 10:56 pm

    Sóc C.M. i ara que tinc un ratet, vull aportar el meu testimoni a propòsit de l’Alls. Aquest matí/matinada, m’he endut un bon disgust. De la pisina estant he vist amb gran tristor com l’Alls no es posava al carril on jo hi era (que ja n’estava ple de plusmarquistes). Si bé el ferum m’arrivaba pràcticament intacte, ja no és el mateix com tenir-ho frec a frec. L’emoció de topar amb les seves extremitats extremadament estilitzades, i poder veure de prop com el barretet se li puja graciosament closca amunt -li queda una mena de barretina d’alló més original-. A veure/beure si el proper dia hi ha més sort, o hauré de ingerir via oral algun substitutiu. D’all, es clar.

    • Lo rat 19/11/2011 a les 11:08 am

      Benvolguda C.M., llegeixo, desolat, la seva crònica i cregui’m que lamento profundament que durant un dia sencer no hagi pogut gaudir plenament del tonificant efecte que l’Alls provoca en els seus beneficiaris més propers. Espero que, efectivament, el proper dia el barretinaire pudent torni a vetllar per la seva salut acostant-se-li una micarrona més.

  5. Sr X 19/11/2011 a les 12:34 pm

    Sense fer tants escaraf-alls, s’hauria de condecorar l’heroi gràcies al qual tots el esforçats nedadors que no han tingut temps d’esmorzar abans d’anar a la piscina, tenen l’ocasió de prendre la seva ració de sopa d’Alls clorada i perfumada a l’afterxeif al mateix temps que exerciten els seus músculs embotits.

    • Lo rat 19/11/2011 a les 12:44 pm

      Cert. De fet ja tenim un pòdium preparat per l’Alls, però, no sé per què, no deixa que l’hi lliguem amb una mica d’oli i el piquem amb la mà de morter fins a fer-ne una pasteta.

  6. Tomàs 19/11/2011 a les 2:37 pm

    Pitjor seria que t’haguessin trobat un bon “gazpacho” o un “cocido montañés”.

    Podria haver estat pitjor. Pensar en això!

    Solament en una ocasió he estat apuntat a una piscina i no em va agradar la sensació. Les altres vegades que he anat al gimnàs, he passat d’anar a la piscina o al jacuzzi comunitari.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: