El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Sí, jo també. De res.

Ai!
Sí, jo també vaig en bici per Barcelona. També m’han d’estar agraïts, doncs, la ciutadania, en general, i la síndica de greuges, en particular. Perquè em pugueu tenir ben present en les vostres oracions –com d’altra banda, ja fan molts taxistes quan m’avancen, ben arran, brandant el dit del mig amb carinyo–, vet aquí la llista de motius d’aquest regraciament que sé que ja surt espontani, però mira:

  • Nosaltres, els ciclistes, com a bons consumidors compulsius de monòxid de carboni que som, ens amorrem heroicament als passos de vianants per evitar que el nassiró del teu nadó (que tu passeges amb molt d’amor a l’alçada dels tubs d’escapament) aspiri els gasos nauseabunds dels cotxes.
  • Nosaltres, els ciclistes, ens oferim gratuïtament als articulistes ineptes de columna fixa perquè ens crucifiquin periòdicament amb els arguments més demagògics possibles i, així, sense necessitat de saber un borrall d’economia, política ni parlar de res periodísticament rellevant, puguin continuar cobrant el seu sou i estupiditzant els lectors.
  • Nosaltres, els ciclistes (no ciclistastres), som els primers que fotem a parir els desgraciats que van en contra direcció pel carril bici o circulen per la vorera (sobretot els tarats que, a més, toquen el timbre); més que res perquè ens afecten més directament, tant en l’aspecte físic com en el moral, que no pas als esmentats articulistes ineptes (que solen ser més de taxi que de vorera).
  • Nosaltres, els ciclistes, com que encara no hem desenvolupat prou l’instint de mort, és cert que de vegades avancem els cotxes als semàfors. Ho fem perquè ens vegin i perquè no se sentin obligats a empalar-nos amb el retrovisor o esclafar-nos contra el cotxe del costat quan arranquen. De res, doncs, vianant a qui em estalviat un parell de bugades, que les taques de sang costen de marxar.
  • Nosaltres, els ciclistes (equilibristes), oferim xous gimnàstics gratuïts amb espectaculars i sempre aplaudits triples salts mortals, cada vegada que ens posem d’acord telepàticament amb el nostre col·lega disfressat de carallot inconscient que obre la porta del cotxe sense mirar.
  • Nosaltres, els ciclistes, proporcionem estimulació cardíaca gratuïta i tema de conversa a la gent gran, (gran de grans aficionats a fotre bastons a les rodes, literalment; sobretot quan frenes quan toca, que és quan et tenen més a mà per clavar-te, a més, una bronca surrealista com a representat de la raça nefanda dels pedaladors despietats).
  • Nosaltres els ciclistes també patim, en carn pròpia, la ineficàcia del Bicing i el disseny patètic del carril bici
    1. Vegi’s el simpàtic i desconcertant traçat guadiana de la Gran Via o l’eslàlom paranoic de l’Avinguda de Roma
    2. Vegi’s la mala llet de limitar primer el carril bici i asfaltar després, per alegria del pedalador hemorroïdal, tota la calçada MENYS el carril bici (carrers de Vilamarí, d’Urgell, etc.)

    Per això som els primers que ens en queixem, perquè la síndica pugui demanar que la guàrdia urbana ens multi més sovint.

De res, xatos, a disposar.

Anuncis

13 responses to “Sí, jo també. De res.

  1. Pons 05/11/2011 a les 12:40 pm

    el post m’ha recordat a la versió del feel de radio flaixbac
    http://www.goear.com/listen/52d7eca/feel-pagesos

    • Lo rat 05/11/2011 a les 12:55 pm

      Oh! brillant! no els coneixia, merci. Em tunejaria la bici amb uns altaveus fent-la sonar tot lo dia a tot volum si no fos una cosa moooooolt incííííííívica de fer.

  2. Tomàs 06/11/2011 a les 7:11 pm

    M’agrada anar en bici, però per Barcelona no ho faig.

    En alguna ocasió m’ho he plantejat però encara no ho he fet. Us veig esquivant cotxes i tota mena de coses i la part que m’atrau del tema és l’anvers de la mateixa moneda que em frena.

    També en a mi em molesten els que van per les aceres estretes i a més et toquen el timbre per a que t’apartis.

    El vostre és un esport de risc!

    • Lo rat 06/11/2011 a les 8:25 pm

      Tomàs, vostè és un home savi. He de reconèixer, però, que anar amb patinet fent ziga-zagues per les línies discontínues, com li he vist fer darrerament, també té lo seu.

  3. Sr X 06/11/2011 a les 8:25 pm

    D’això se’n diu masoquisme sobre rodes.

  4. Montse 07/11/2011 a les 5:28 pm

    Ai, rat, ara m’has obligat a fer un exercici de comprensió lectora com no havia fet en anys… i no me n’he acabat de sortir perquè després de llegir la notícia de la síndica no he entès si és amic o enemic. Precisament una de les fonamentals queixes que expressa és el descens del ritme de construcció de carrils bicis (amic, amic!) tot i que també diu que la Guàrdia Urbana no controla prou les infraccions (enemic, enemic?). Les infraccions de qui? Dels ciclistes suïcides o de tots aquells que els posen entrebancs en el carril? O potser a tots plegats que una multa és una multa i els calerons són els calerons?

    • Lo rat 07/11/2011 a les 6:02 pm

      Mmmmmm la benvolguda síndica, segons el resum de les seves conclusions que van emetre al butlletí informatiu de Catalunya Ràdio, ha deixat clar que les multes tindrem l’immens goig de rebre-les (sembla que totes) els ciclistes. Vet aquí el motiu del meu agraïment a la seva gran mostra d’agraïment: els personatges que han dissenyat el carril bici, amb l’inestimable ajut dels que s’hi passegen a peu o amb tota mena de vehicles llevat de bicis, queda reconegut que ho fan fatal, però l’important és multar ciclistes. Em trec el barret.
      D’altra banda, no li negaré que al desplegament de gràcies i desgràcies de més amunt hi hagi alguna contradicció; és que l’amor m’encega.

  5. birrotada 09/11/2011 a les 9:06 pm

    Havia pensat de tornar a la bici perquè és un abús anar a comprar unes espardenyes amb cotxe per no caminar mitja horeta, però aquest post m’ha desanimat del tot, i això que jo no visc a Barcelona, sinó a Girona. Surf sobre lava feu a Barcelona? Portes que s’estampen sobre el ciclista i l’esborneixen com en un combat de guerrers medievals? Carrils intermitents i tramvies que hi passen pel mig (sort que aquí no n’hi ha)?
    Se m’ha esgarrifat l’espinada de punta a punta. I ara penso una altra cosa: davant de casa n’hi ha un de carril bici i quan trec el cotxe de nit m’arrisco a engruixir la llista de desastres descrits pel Rat, especialment si el ciclista és africà, no porta llums i s’ha deixat a la feina la jaqueta refractant. Auxili, socors, mareta meva. El llatí diuen que bicicleta es diu birrota: derrotada per la birrota.

    • Lo rat 12/11/2011 a les 8:06 am

      Ah, l’art de col·locar carrils bici amb el cul veig que està democràticament repartit per tot el país! Ho celebro, ja ho han notificat a l’aimada síndica?

  6. kalamar 11/11/2011 a les 9:29 pm

    Ratet, ratet, m’has tocat el voraviu, a la vorera em va atropellar un ciclibèstia que va pedalejar amb més via quan em va veure encastada i guenya a l’aparador d’una dolça pastisseria, avui tancada. Jo només estim a les xino xano.. una abraçada!

    • Lo rat 12/11/2011 a les 8:10 am

      Mmmm, lleig això d’atropellar, sí. Déu no vulgui que hi hagi una segona vegada, però per si de cas, una bona ruixada de tinta als ulls del ciclibèstia segur que li fan veure les coses molt més clares.

  7. Pingback: Ei, gat, endevina qui t’ha pegat « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: