El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Per Tots Sants, polvorons

A la matinada, quan el primer raig de llum ha fet esvair els hostes, he pogut contemplar com el seu polsim de l’arreveure, fins l’any que ve s’anava dipositant gràcilment sobre el parquet. La llum venia tant de biaix que juraria que fins i tot he vist l’ombra que projectaven les diminutes volves de pols repartides generosament pels meus visitants nocturns. Abans d’anar a buscar l’escombra, he plegat els Juegos Reunidos i, tot mastegant l’últim pinyó del ressopó regat amb vi dolç que ens hem polit, m’ha tornat al cap la demanda del rebesavi Garcia. “On tens els polvorons, nen?” I és que el costum cala fondo, i quan la dinyes després de la fartanera de Nadal, ennuegat amb una d’aquestes pastaradetes farinoses, en recordes el gust tota la vida per sempre.

I, d’acord, ja podien riure tota la resta, amb la sortida del rebesavi –entenc que, quan ve així, espontani, ho agraeixin; tanta rialla encarcarada i artificiosa de professional de la descomposició orgànica a domicili deu fatigar–, però no deixava de tenir raó. Ara que el senyor Daniel Espejo ens ha confirmat ( vegis entrevista) que les carabasses, les espelmetes i els fantasmes per Tot Sants no són un invent exclusivament celta passat pel filtre plastificador americà, ens hem de buscar una nova reivindicació per perpetuar la tradició de tocar els pebrots amb la tradició autènticament autèntica així que arriba una festa tradicional pretesament desautentificada. Admès el halouín encarnat en el pa d’ànima (de carabassa!) i tota la pesca, proposo, en honor al rebesavi Garcia, un nou cavall de batalla: Polvorons per Tots Sants: tranquil·litat i bons aliments. 1) Bons aliments: el recordatori del que seràs d’aquí no gaire fonent-se’t a la boca –a poc a poc, no fos cas que– mentre jugues al parxís amb els teus rebesavis. 2) Tranquil·litat: el polvoró amb la parenta: el millor remei per quan et vingui, res, una espurna d’angoixa, abans de passar definitivament l’escombra pel parquet i/o anar tu a visitar-los a ells al cementiri.

Anuncis

10 responses to “Per Tots Sants, polvorons

  1. Pons 01/11/2011 a les 2:09 pm

    Veig els teus polvorons per Tots Sants i afegeixo escudella i carn d’olla per Sant Joan

  2. lobadiala 01/11/2011 a les 2:58 pm

    Quins embolics festivogastronòmics tan embolicats! Em vénen ganes de fer de mestra tites i enviar-vos tots al McDonald i també de donar patates fregides als carallots vestits de fantasma que vénen a demanar a la porta de nits “estamos hambrientos de caramelos” (s’ha de dir auf Spanisch). A mi això em sona com les caramelles, que eren per pasqua granada que s’anava casa per casa amb el rotllo del pa beneït. Si hi refexioneu un momentet veureu que potser l’explicació de tot plegat és en el canvi climàtic: la tardor és primavera, la primavera tardor, l’hivern estiu i l’estiu hivern. Oi, oi, oi que se m’escalfen les meninges.

    • Lo rat 02/11/2011 a les 8:26 pm

      Si m’ho permet, diria que se li han escalfat fort. Interessant, però, la hipòtesi del canvi climàtic, l’hibisc que tinc al balcó, si més no, sí que creu que és primavera.

  3. Sr X 01/11/2011 a les 10:04 pm

    Sí, polvorons (i panellets) tot l’any mentre no arribi l’època de les arengades magres, que, dels polvorons (i dels panellets) també en faci pols.

  4. Montse 02/11/2011 a les 12:19 am

    Jo diria alguna cosa, però ja m’he cruspit dues barres de torrons abans de treure la roba d’hivern de l’altell. No sóc una bona representant de costums endreçades. Eren de xocolata. Cruixent. Irresistibles. No hi puc fer res. La xocolata cruxent és més forta que la meva voluntat.

  5. Tomàs 03/11/2011 a les 7:43 pm

    Pobre polvoró, tret del seu habitat natural.

    Hi ha rumors entre els dolços i família, que han escrit al Sindicats del Enpastissats i tenen a punt una en contra de la teva proposta Una denúncia com si de l’SGAE del ram de tradicions es tractés.

    Vigila per les nits. Procura dormir amb la boca tancada no sigui que un escamot suïcida de polvorons assalti el teu cau i miri d’ennuegar-te sense remei. A dolentes, aquests, no tenen rival.

    Signat: Comando Estepa

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: